Ada Colau converteix Casp, 43 en el “fortí” dels comuns

L’Ajuntament subvenciona generosament l’Observatori DESC i les entitats de la seva òrbita

Ada Colau

Interessos partidistes i polítics d’alt nivell conflueixen en una sèrie de plataformes i entitats que s’amaguen darrere del gran paraigua de l’Observatori DESC. Aquí es barregen les ambicions personals d’un grapat de professionals que, en un moment donat, van fer el salt a la política, amb els interessos polítics del sobiranisme. Gran part de les organitzacions i dels instruments dels comuns es van posar al servei de la dreta del catalanisme per desgastar l’Estat espanyol, tot això amb el beneplàcit de la cúpula dels partits. Per aquest motiu moltes vegades s’ha donat la paradoxa que, mentre Ada Colau renegava de l’independentisme en públic, els seus col·laboradors practicaven tot el contrari del que deia l’alcaldessa.

Fins i tot els seus dos grans suports durant la primera legislatura, els tinents d’alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens, van ser assenyalats per defensar a ultrança les tesis independentistes. La major part d’aquest equip dels comuns militava en un grapat de plataformes que, després que Ada Colau pugés al poder, van començar a ser mimades per l’Administració local barcelonina. A més, el nucli dur de l’Observatori DESC que va prendre el poder municipal va anar contractant com a assessors molts familiars en el que s’assemblava a un autèntic carrusel de nepotisme.

Al voltant de DESC s’apleguen associacions com Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE). Aquestes són les entitats denunciades a la Fiscalia per l’associació Advocats Catalans per la Constitució, que acusa l’alcaldessa i a bona part del seu equip de concedir-los subvencions de 3,4 milions durant els últims anys. Per aquestes plataformes hi van passar també Gerardo Pisarello (actual membre de la Mesa del Congrés), Jaume Asens (president d’Unides Podem al Congrés), el regidor Eloi Badia, l’exregidora Gala Pin o l’assessora d’Habitatge de l’Ajuntament Vanesa Valiño (esposa de Pisarello). Els denunciants van incloure també a la llista a l’exregidora Laia Ortiz, la regidora Laura Pérez i a la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, però demanen que també es presti atenció a la directora de Comunicació de l’Ajuntament, Águeda Bañón, a la tècnica d’aquesta àrea Silvia González, al substitut de Colau a la PAH, Carlos Matías, fitxat com a assessor per l’Ajuntament de Barcelona, i a Jordi Borja, el creador de l’Observatori DESC.

Aquesta entitat, segons el registre de subvencions de l’Ajuntament, va rebre el 2019 quatre ajudes per un import total de gairebé 262.000 euros. El 2020, va percebre tres subvencions per 404.000 euros.

La galàxia dels comuns, no obstant això, va més enllà: en el grup d’interessos cal destacar l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), que dirigeix David Bondia, que ara aspira a ser el Síndic de Greuges de Barcelona. L’IDHC, que té estretes vinculacions amb els comuns, va rebre dues subvencions de l’Ajuntament de Barcelona el 2019 per 52.557,56 euros i una de 15.000 euros el 2020. Resulta que l’IDHC i DESC treballaven junts en moltes de les jornades i els actes que realitzaven, fins i tot quan Ada Colau treballava (i cobrava el seu salari) a DESC. Ara podrien tornar-se a trobar, però a l’Administració. El 2013, l’IDHC va editar un llibre en el qual van participar Ada Colau, Vanesa Valiño, Josep Maria Montaner o Gerardo Pisarello, entre altres, sota el títol El dret a la ciutat.

David Bondia és professor de Dret Internacional Públic de la UB i va ser un dels impulsors de la plataforma Defensar a qui Defensa, que es va presentar com “el primer observatori estatal sobre la vulneració dels drets humans en contextos de protesta social”.

De fet, tant aquesta plataforma com l’IDHC han estat utilitzats com a instruments per recolzar el procés independentista i desgastar l’Estat espanyol en el conflicte amb Catalunya. Però hi ha un altre detall que no ha de passar desapercebut: a més de servir d’ariet al sector independentista dels comuns, l’IDHC és membre de l’Observatori DESC, en el qual conflueix, entre altres, amb Gonzalo Boye (advocat de Carles Puigdemont) i la seva parella, Isabel Elbal. També és membre de l’assemblea de DESC el Centre de Drets Humans Irídia, el despatx de referència que defensa els detinguts en les manifestacions independentistes.

Un despatx molt actiu

Un dels pivots principals d’Irídia és Anaïs Franquesa, directora de l’equip tècnic, que havia estat sòcia de Jaume Asens i va ser advocada defensora al costat d’ell de Rodrigo Lanza, l’okupa que va deixar tetraplègic un guàrdia urbà (a qui van arribar a fer protagonista del documental La ciutat morta, premiat per l’Ajuntament) i que va acabar matant un motard a Saragossa per portar uns tirants amb la bandera d’Espanya. Irídia, un dels despatxos més combatius de Barcelona, va rebre de l’Ajuntament 29.500 euros en subvencions l’any passat (curiosament, 9.500 euros van ser per a la “consolidació de la base social d’Irídia”) i 61.850 euros el 2019.

Irídia ha estat rebent 20.000 euros anuals pel Projecte Saidavi (Servei d’Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional), cosa que, traduïda al llenguatge normal, significa embarcar-se en denúncies contra policies per les seves actuacions durant les manifestacions amb aldarulls. El 2020, per aquest mateix projecte va percebre 32.242 euros provinents del fons de Contribucions Voluntàries de les Nacions Unides per a les Víctimes de la Tortura. El mes de gener passat, va començar un altre projecte dotat, amb 100.000 euros de fons públics, titulat “Protesta segura i Administració transparent i garantista”, patrocinat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). D’altra banda, Anaïs Franquesa, la diectora tècnica d’Irídia, també és consellera de l’IDHC.

Però els interessos d’aquest grup són molt més complexos. L’octubre del 2018, el grup municipal de Junts per Catalunya (JxCat) difonia un butlletí local que, sota el títol d’El Run, Run!, tenia com a objectiu posar en evidència l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Entitats amigues de Colau reben més de dos milions d’euros”, titulava en portada aquesta publicació. A dins, un article titulat “El misteri de Casp, 43”, deixava en evidència les ajudes a algunes entitats socials. Aquesta adreça coincidia amb la de la seu de l’Observatori DESC, l’entitat de la qual la mateixa Colau i gran part de la seva cúpula de govern havien estat cobrant fins poc abans d’arribar a l’Ajuntament.

La ‘regadora’ municipal

Però a la seu de l’entitat hi ha una altra vintena d’associacions i empreses que han rebut també quantioses ajudes i contractes municipals durant els mandats de Colau. Una de les entitats més importants de Casp, 43 és la plataforma ETCS, que es va endur, fins a finals del 2018, més de 412.000 euros. També té importància L’Apòstrof, que va rebre 322.770 euros. El segueix, en ordre d’importància, Labcoop, amb 307.404 euros. Missatgers Trèvol és una altra de les cooperatives domiciliades a Casp, 43: va obtenir en encàrrecs municipals 140.094 euros. I Celobert, 113.576 euros més. Consum Responsable es va quedar amb 60.120 euros, mentre que Jamgo va cobrar 66.723 euros.

A partir d’aquella data, ETCS va rebre 6.000 euros en ajudes directes el 2019, i 41.000 euros el 2020; Celobert va obtenir 7.000 euros el 2019 i 6.300 euros el 2020; Labcoop es va quedar amb 11.740 euros el 2019 i 6.466 euros el 2020; i Consum Responsable va obtenir 30.250 euros el 2019 i 60.350 euros el 2020; Jamgo, per la seva banda, només va aconseguir 4.500 euros el 2020 i 5.850 euros el 2019. Una altra de les entitats que comparteixen seu, I-Labso, es va endur 6.370 euros en subvencions el 2020 com a “consolidació empresarial a través de l’estructuració”; la cooperativa ECOS, també a la mateixa seu, va rebre 6.500 euros el 2020, però el 2019 n’havia rebut 37.206; IACTA Sociojurídica, també a Casp, 43, va obtenir 24.500 euros el 2020 i 12.315 el 2019; i Nusos, Activitats Científiques es va beneficiar de 5.998 euros el 2019 i 32.800 euros el 2020.

Des de l’oposició municipal es considera que la majoria d’aquestes plataformes són afins a Barcelona en Comú (BeC) i treballen no només per aconseguir beneficis econòmics de la seva activitat, sinó per aconseguir suport social a favor dels comuns.

*Més informació, en l’edició d’aquesta semana de la revista EL TRIANGLE

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides