Joan Laporta es va carregar la Superlliga amb un ‘xivatasso’ a Javier Tebas

'The New York Times' ha revelat que la seva indiscreció al president de la Lliga de Futbol Professional va provocar l'estrepitosa derrota del projecte

Joan Laporta, votant a les eleccions que van portar-lo novament a la presidència del Barça
Joan Laporta, votant a les eleccions que van portar-lo novament a la presidència del Barça

Generosament, The New York Times qualifica de “maldestra” la sospitosa i inequívoca actuació del president del FC Barcelona advertint al president de la Lliga de Futbol Professonal (LFP), Javier Tebas, dels plans del G-12 del futbol europeu de fer saltar la banca amb la imminent posada en marxa de la Superlliga.

Segons aquesta informació, les revelacions de Joan Laporta a Javier Tebas, i es comenta que també al president de la UEFA, Aleksander Ceferin, que hauria obtingut de la mateixa font una filtració sobre el motí, a conseqüència de la presumpta relliscada de Laporta s’haurien precipitat els fets, però, sobretot, haurien permès a les Lligues professionals, a la UEFA i a la FIFA de preparar el seu demolidor contraatac, coordinat també amb els governs dels països més futbolers, sufocant d’arrel la rebel·lió dels clubs més rics.

Vist el comunicat d’ahir del FC Barcelona, que ve a justificar totes les postures, disculpar-se per tot i amb tothom i a adoptar una confusa posició d’estar a favor i en contra d’absolutament tot, no hi ha dubtes del paper d’espia doble jugat per Joan Laporta.

El president blaugrana desitjava la Superlliga per a salvar la desesperada situació econòmica del Barça en la mateixa magnitud que havia de rebutjar-la per l’obediència deguda a dos dels seus grans protectors d’aquesta tornada a la llotja del Camp Nou, Javier Tebas i Jaume Roures.

A tots dos els ha d’agrair el miracle de l’aval, motiu més que suficient per haver jugat aquesta partida a dues bandes. D’un cantó, el Barça va subscriure la seva adhesió ferma al projecte de la Superlliga, amb una clàusula de supeditació a l’aprovació dels propietaris del club, l’assemblea de socis. Per un altre, sabent que el cop d’Estat podia canviar i destrossar les estructures tradicionals del futbol per sempre, Joan Laporta es va voler cobrir l’esquena actuant com un xivato per a la LFP i la UEFA.

Un paper poc digne, inacceptable, que l’ha portat a ell i al club a un atzucac en el qual ni lidera ni dóna la cara i a més ara ha d’aparèixer davant el món com el lloctinent de Florentino Pérez que ha traït a la causa. Com el rei emèrit en el 23-F, l’ara president emèrit del FC Barcelona ha caminat sobre el filferro intentant dissimular el seu veritable paper de delator.

La premsa nord-americana, que beu en les fonts del banc d’inversions JP Morgan, ha destapat que el fracàs de l’operació està relacionat amb la indiscreció, per dir-ho d’alguna forma, de Joan Laporta.

La revelació explica el silenci personal de Laporta i, en conjunt, el quietisme i el perfil baix del Barça, que no comptava amb cap vicepresidència després del seu inequívoc comunicat d’adhesió.

Continua sent extraordinari l’esforç de la premsa laportista, generalitzada, per blanquejar el fracàs del president del FC Barcelona, lligat al de Florentino Pérez. En una pirueta sense precedents, els mitjans catalans estan destrossant a Florentino Pérez per fer el ridícul amb la seva aposta i obstinació amb la Superlliga i estan salvant a Laporta pels mateixos motius.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides