La pandèmia ha posat en evidència les moltes disfuncions de la societat, cosa que, juntament amb els efectes de la crisi de la covid-19, està configurant un nou model de societat. La realitat i les noves dinàmiques aniran marcant el camí, tot i que no serà gaire planer i que s’avançarà fent fortes giragonses.
Estem vivint una dura situació. Moltes destrosses, patiment i situacions desconcertants. Estem descobrint que la globalització extrema ens ha portat al desproveïment de béns essencials quan més els necessitàvem. El material sanitari que urgia per controlar l’epidèmia, mascaretes, kits de protecció, respiradors o antibiòtics, es produïen només a la Xina i no hi havia prou producció per a tothom.
Quan per frenar la covid-19 era urgent disposar de vacunes, la UE i els països membres no van tenir capacitat de reacció. La Xina, els EUA , Rússia i la Gran Bretanya tenien una indústria farmacèutica que hi podia donar resposta. L’avançada indústria farmacèutica europea, no. La Comissió Europea va haver de comprar milions de vacunes i va signar, i pagar per anticipat, contractes milionaris amb les farmacèutiques BioNTech-Pfizer, Moderna i Astra-Zeneca. Aquestes grans empreses es van comportar amb prepotència i amb molta irresponsabilitat. No van complir els terminis de lliuraments de les vacunes que s’havien pactat, i van fer impossible que els països de la UE complissin el calendari de vacunació que tenien previst.
Aquesta situació no es pot tornar a repetir. Si es vol més seguretat de disposar dels béns essencials, s’hauran de prendre mesures. No es tracta només d’evitar mancances en productes sanitaris, sinó que també hem de garantir la seguretat alimentària, els sistemes de comunicacions, la capacitat digital essencial, o la protecció mediambiental, per esmentar alguns àmbits.
El confinament per la pandèmia ha tancat molta gent a casa. El teletreball, les classes digitals, el lleure o les videoconferències han generat una demanda espectacular d’ordinadors i perifèrics i han portat al col·lapse del subministrament de semiconductors. Els fabricants, que bàsicament produeixen a Taiwan, Japó i Corea del Sud, han deixat sense subministraments molts sectors industrials. General Motors, Volkswagen, Renault o Toyota han hagut d’aturar la producció. Sony ha deixat de produir la seva consola PlayStation.
La UE ha constatat que en una situació d’emergència no tenia estocs ni capacitat productiva per atendre les necessitats urgents. Ara torna a valorar la importància de tenir indústria en sòl europeu com a factor de seguretat de subministraments, però també com a font d’innovació, creació d’ocupació de qualitat, demanda de serveis qualificats i oportunitat per diversificar cap a sectors de futur.
En el camp agrícola i de l’alimentació es veu la necessitat d’introduir canvis a fons. Es vol que prevalgui la seguretat de disposar dels aliments bàsics i garantir la seva diversitat juntament amb el respecte ecològic. Es tracta, per exemple, de poder aplicar les agrobiotecnologies, eliminant gradualment pesticides i substituint productes químics per productes naturals. En resum, augmentar la producció de productes naturals de proximitat i reduir les importacions.
La política de la globalització sense límit ha entrat en crisi. La fita de costos baixos a qualsevol preu mostra els seus límits. Aquest canvi de valors suposa transformació, ens porta cap a un multilateralisme condicionat per un cert proteccionisme nacionalista i per la sostenibilitat.
Davant de tantes incerteses, reptes i canvis que portarà la pandèmia, la UE està organitzant una Conferència sobre el Futur d’Europa, on es revisaran els valors, els objectius i les estratègies a seguir. S’analitzaran, entre altres, les potencialitats i debilitats existents i la necessitat de garantir la seguretat, la qualitat, i la disponibilitat dels productes vitals per als ciutadans.
La Comissió Europea ja ha acordat fer un pla Marshall. Ha decidit invertir 750.000 milions d’euros per pal·liar els desastres de la pandèmia i impulsar als països de la Unió inversions en els sectors estratègics de futur. Són passos que permetran avançar cap a la integració de la UE, integració imprescindible en el context sociopolític global actual.
