Per quina causa val la pena morir? Hi ha causes importants per les quals cal arriscar la vida i causes de segon ordre per les quals només ens hem de deixar ferir o fer algun tipus de sacrificis que no comportin la mort? Qui i amb quins arguments decideix que una causa mereix que posem en perill la nostra existència física i una altra no requereix arribar a aquest extrem?
La història està plena de guerres a les quals van embrancar gent senzilla perquè s’hi jugués la vida sense explicar-los ben bé perquè ho havien de fer. Moltes d’aquestes guerres es feien i es fan per Déu i/o per la pàtria. I els bàndols enfrontats defensen déus, pàtries i interessos diferents. Els organitzadors d’aquestes guerres se les miren, quasi sempre, de lluny estant. Ho fan des dels seus despatxos de comandament, contemplen l’evolució de les guerres sobre mapes en els quals les fletxes que es mouen amunt i avall amaguen milers, milions de persones mortes o ferides.
Penso en això després de llegir i escoltar la intervenció a Catalunya Ràdio d’un col·laborador, amant de la polèmica i l’exabrupte, que va desitjar “un dia de merda a la gent que no està disposada a morir per Catalunya”. Tot seguit va afegir que ell no està disposat a fer-ho. Per tant, es va desitjar “un dia de merda” a ell mateix. Aquell dia, Twitter va anar ple de comentaris sobre el seu desig. La qüestió no deixaria de ser anecdòtica si no fos perquè aquest comentarista ingressa enormes quantitats de diners per les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio i TV3, mitjans de comunicació que se sustenten en els impostos dels catalans.
Per morir per una causa algú t’ha de matar. Pot ser un adversari o pots ser tu mateix, suïcidant-te. Hi ha gent que ha mort lluitant per causes concretes després de decidir deixar de menjar. I hi ha gent que ha mort en enfrontaments armats amb els adversaris a la causa que defensa. Uns quants presos independentistes van començar una vaga de fam mesos enrere però ho van deixar córrer aviat. Hi ha catalans disposats a declarar-se en vaga de fam fins a la mort en defensa de la independència o de l’amnistia als presos que la van proclamar? Hi ha catalans disposats a morir matant per aquesta causa?
Bruce Willis és capaç d’entregar la seva vida fent-se esclatar amb una bomba nuclear dins d’un meteorit que anava de pet cap a la Terra amenaçant la Humanitat. Era a Armageddon, una pel·lícula de 1998.
Estem a 2021. Els que es juguen la vida per nosaltres són els sanitaris i treballadors de serveis essencials que tenen cura de la nostra salut i necessitats bàsiques en aquests temps de pandèmia.
Un bon dia d’agraïment per totes elles i ells!
