Per què hi ha mala maror a Ferrocarrils de la Generalitat?

Fa dies que l’ambient laboral a les oficines centrals de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha enrarit entorn de la figura del seu president, Ricard Font, com a resultat de les seves freqüents tibantors amb el personal durant aquest període de pandèmia en el qual els seus missatges, comunicats, el seu to i contingut, s’han endurit i acidulat a nivells que han cridat l’atenció internament. Se sap que representants dels treballadors estudien si, a la vista d’aquesta tònica excessivament dura en la relació verbal i escrita amb el personal, s’han de prendre mesures o advertir a la presidència que aquest no és el camí.

El mal humor de Ricard Font pot tenir origen en dues causes coincidents, com són el seu possible relleu al capdavant de FGC, després de la formació del pròxim Govern, i per no haver pogut desplegar com cada any la seva principal diversió al voltant de la temporada de neu als Pirineus. De FGC depenen sis estacions d’esquí, entre elles La Molina i Núria. Ricard Font va arribar a la presidència d’aquesta empresa pública procedent de l’equip de Pere Macias, exconseller de la Generalitat de Catalunya que va resultar investigat pel cas del 3%.

Tampoc ha passat desapercebut el seu especial interès a promocionar pública i mediàticament la seva figura, per sobre dels mèrits i el balanç de la seva gestió, amb la poc dissimulada intenció de projectar-se a altres càrrecs de l’administració. En aquest sentit, cal remarcar la seva estratègia, sembla que frustrada ara com ara, d’intentar liderar la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030 a través del marge de confiança que li va ser atorgat per la Secretaria General d’Esports per a actuar com a Oficina Tècnica en la primera fase d’interlocució.