En l’actualitat, a Catalunya hi ha instal·lats 811 grans aerogeneradors per a la producció d’energia eòlica. Tot i que les comarques gironines (en especial, l’Alt i el Baix Empordà) són una zona molt ventosa, aquí fins ara no s’hi ha construït ni un sol parc eòlic. En canvi, les comarques meridionals i de la regió central estan atapeïdes de molins que malmeten el paisatge i condicionen el dret al desenvolupament de les seves activitats agrícoles, residencials i turístiques.
Especialment castigades per la proliferació de parcs eòlics són el Baix Ebre (159 aerogeneradors), la Terra Alta (148), l’Anoia (105), les Garrigues (87) o la Conca de Barberà (78). Aquesta clamorosa discriminació territorial, que privilegia les comarques gironines en detriment de les zones rurals de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona –condemnades a sacrificar els seus valors paisatgístics en nom de la transició ecològica–, està encenent els ànims dels veïns i dels alcaldes, que afronten una allau de projectes per a la construcció de nous parcs eòlics. La revolta ha esclatat a la comarca del Bages.
Les empreses RWE i IGE Wind han presentat davant la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya (PERC), organisme dependent del departament de Territori i Sostenibilitat, sengles projectes per ubicar un total de 17 aerogeneradors en aquesta comarca, que se sumarien als 10 ja existents en l’actualitat. Els municipis afectats pels dos nous parcs eòlics Clarena i Colomer són els d’Aguilar de Segarra, Rajadell, Castellfollit del Boix i Fonollosa. Aquí s’hi preveu la instal·lació d’uns molins de grans dimensions –115 metres d’alçada i 170 metres de diàmetre– que afectaran greument el medi natural d’aquestes contrades.
Els ajuntaments i el Consell Comarcal del Bages s’han alçat en peu de guerra contra aquests dos projectes i pressionen de valent, amb mocions, al·legacions i impugnacions, per aconseguir que la PERC els declari “no viables”. El sentiment de greuge territorial és molt fort. Aquesta zona del Bages va patir, anys enrere, uns terribles incendis forestals que van devastar els seus boscos. Ara que s’està recuperant, els volen plantar aquests 17 enormes aerogeneradors que, a més, requeriran la construcció d’una nova línia elèctrica per evacuar l’energia produïda. Els veïns afectats no són en absolut refractaris a les energies verdes. Al contrari. Molts d’ells tenen una elevada consciència ecològica i han col·locat plaques fotovoltaiques.
Les tres centrals nuclears hauran de ser tancades
La llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament l’any 2017, preveu que en l’horitzó del 2030 s’haurà procedit al tancament de les tres centrals nuclears que hi ha Catalunya (Ascó I i II i Vandellòs II), que tenen una potència conjunta instal·lada d’uns 3.000 Mw. Per substituir-les, la Generalitat aposta per les energies alternatives, especialment l’eòlica i la solar. La Ponència d’Energies Renovables de Catalunya (PERC) ha aprovat, durant l’últim any, la instal·lació de 738 nous aerogeneradors, que s’afegeixen als 811 molins que ja estan en funcionament.
A banda, s’està tramitant davant el ministeri per a la Transició Ecològica l’aprovació de 60 aerogeneradors més. En total, la nova potència eòlica que està en fase de ser implantada en el territori català suma 798 aerogeneradors i 3.632 Mw. En paral·lel, la PERC ha aprovat la transformació de 6.753 hectàrees de terreny per instal·lar-hi camps d’energia solar. Els projectes en tramitació preveuen la generació de 3.506 Mw. Les comarques que en tindran més són el Segrià (1.199 hectàrees), les Garrigues (918) i l’Anoia (751).
