Antoni Castellà no repetirà com a diputat al Parlament, on es va estrenar com a representant de CiU l’any 1999. Demòcrates, el partit creat pels independentistes de l’extinta Unió, tenia una aspirant amb més opcions, això sí, que ha aconseguit l’escó: Titon Laïlla, que ocupava el 16è lloc de la llista per Barcelona de Junts. Després d’haver passat per CiU, l’aliança Junts pel Sí i la bancada d’ERC, Castellà era el 25è de Junts a Barcelona, però la candidatura liderada per Carles Puigdemont i Laura Borràs ha obtingut 16 diputats en aquesta demarcació.
En el cas del PP, que ha quedat reduït a tres diputats, destaca el fet que només un dels seus electes, el cap de llista Alejandro Fernández, sigui membre del partit, ja que les altres dues, Lorena Roldán i Eva Parera, hi concorrien com a independents. La participació de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso no sembla haver servit de gaire. Per part dels populars, s’han quedat fora Daniel Serrano i Santi Rodríguez, per exemple.
En el cas de Ciutadans, s’ha acomiadat de la cambra Sonia Sierra, que era la número 8 per Barcelona, on la candidatura de Carlos Carrizosa ha obtingut cinc representants. Pel que fa a En Comú Podem, destaca el cas de Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista Ernest Lluch, que no ha aconseguit l’escó com a cap de llista per Girona.
Entre les forces extraparlamentàries, l’unilateralisme de Primàries, un projecte impulsat per Jordi Graupera que ha rebut ara públicament el suport de l’actor Joel Joan, ha tornat a fracassar. En aquest cas, amb Laura Ormella al capdavant, que suma més seguidors a Twitter (14.135) que votants (5.940). Aquesta candidatura, això sí, ha superat tant el Front Nacional de Catalunya (4.976 vots) com el Partit Nacionalista de l’exdirigent del PDECat Marta Pascal (4.583).
Fora de l’àmbit estrictament polític, l’infectòleg Oriol Mitjà, exassessor de l’expresident Quim Torra havia participat en actes de campanya amb Junts i la CUP, havia carregat durant mesos contra la gestió de la pandèmia, assenyalant els responsables d’ERC i del PSC/PSOE com uns mals gestors que, segons ell, no mereixien confiança. No obstant això, els partits que tenen més vots i escons són el PSC, liderat per l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, i ERC, que presenta com a candidat Pere Aragonès, molt assenyalat per Mitjà, així com els conseller Alba Vergés (Salut) i Chakir el Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies).
Per últim, en clau de discurs, Junts ha d’abaixar el to després d’haver alertat insistentment en campanya contra ERC, atribuint-li la intenció de formar un tripartit amb els comuns i els socialistes. ERC és ara la primera força independentista i podrà triar entre un govern independentista o un tripartit d’esquerres. Un dels acèrrims partidaris del puigdemontisme que més durament carrega contra ERC i n’insulta els dirigents, el politòleg madrileny Ramón Cotarelo, ha rebaixat el to considerablement quan ha piulat: “No són els que jo voldria, però els resultats són prou clars: majoria absoluta de vot popular i escons de l’independentisme. La qüestió és si tots els partits que es diuen independentistes ho són“. “Toca retirada a les casernes d’hivern. S’ha perdut la batalla, però no la guerra. Tornarem. Donec perficiam“, ha reblat aquest dilluns.
