El caos en la gestió de la pandèmia, la difícil situació sanitària i econòmica de Catalunya, l’intent ridícul d’ajornar les eleccions al 30 de maig i la bufetada judicial posterior, i els retrets i les acusacions mútues contínues entre els dos socis independentistes, han deixat els dos partits del Govern en una situació crítica per a afrontar les eleccions.
A més, el PSC i el seu canvi de candidat han fet trontollar el tauler polític, ja que les enquestes situen els socialistes en posicions molt favorables per guanyar el 14-F. Tot plegat ha fet esclatar les alarmes a les sales de màquines de JxCat i d’ERC, sobretot. Veuen perillar el govern i el lideratge del país. Si el dubte fa uns mesos era si ERC governaria sola, amb JxCat o amb els comuns, ara el dilema passa per veure si l’independentisme tindrà presència en el pròxim Govern i podrà mantenir la presidència de la Generalitat.
Amb aquest panorama, però, els partits sembla que no opten per modificar les seves estratègies ni la manera d’arremetre contra el soci, sinó que comencen a fiar-ho tot a la mobilització del votant independentista per por que els socialistes passin al davant de JxCat i també d’Esquerra.
