Independentisme trumpista

Als Estats Units i al món occidental hi haurà un abans i un després del 6 de gener del 2021, quan una gernació d’hiperventilats -esperonada pel president Donald Trump, que no ha digerit la seva derrota a les eleccions davant Joe Biden- va envair l’edifici del Capitoli, a Washington, el sancta sanctorum de la democràcia nord-americana. La reacció d’estupefacció i de condemna d’aquests fets ha estat aclaparadorament majoritària, tant als Estats Units com als països de la Unió Europea.

La constatació que la fatxenderia supremacista, intoxicada amb tota mena de mentides emanades i repetides insistentment des del vèrtex del poder polític, és capaç d’atacar i de desestabilitzar les institucions d’un país sòlid com els Estats Units ha alarmat els demòcrates d’arreu del món. Des d’ara, Donald Trump i tots els qui l’acompanyen en aquest aventurisme colpista, són el paradigma del postfeixisme del segle XXI que, com el del segle XX, està fet de xenofòbia, manipulació, populisme, autoritarisme i cabdillisme.

Malauradament, el ‘trumpisme’ també ha comptat en els últims anys amb admiradors a Catalunya, que, des dels lamentables fets del Capitoli, ara corren a desdir-se’n. Els trobem en els ambients ultradretans de Vox, partit que ha comptat amb l’assessorament del gran ideòleg del ‘trumpisme’,  Steve Bannon. Però també en alguns segments del moviment independentista que, des de fa anys, empren tècniques i missatges propis de la dreta extrema excloent.  

Molts nacionalistes catalans no en són conscients, però eslògans com “Espanya ens roba”, “Apadrina un nen extremeny” o els atacs reiterats contra la suposada vagància dels treballadors andalusos o l’absentisme dels funcionaris madrilenys entren de ple en la construcció del discurs que, a l’altre costat de l’Atlàntic, ha fet eclosió amb Donald Trump

Independentistes del ‘morro fort’, com Joan Canadell, Josep Lluís Alay o Josep Costa han deixat anar a les xarxes socials missatges de ‘curiosa’ simpatia envers la revolució paleoconservadora i supremacista del fins ara president dels Estats Units. I és que els conceptes identitaris, reaccionaris i insolidaris estan molt presents en el ‘corpus’ de tot nacionalisme. També del català.

La història del catalanisme polític té un vessant execrable, que entronca directament amb les teories nazis. És aquell que confereix als catalans una suposada diferència i superioritat racial amb els altres habitants de la península Ibèrica. En síntesi, els catalans seríem un prototipus de la raça ària, mentre que els espanyols són una barreja de celtes i àrabs i tenen una intel·ligència menys evolucionada.

El primer que va exposar la teoria de la superioritat  racial dels catalans va ser Pompeu Gener, a finals del segle XIX, en el seu llibre Heretgies. Destacats prohoms del catalanisme de la primera meitat del segle XX, com els sacralitzats Enric Prat de la Riba, el doctor Robert, Antoni Rovira i Virgili o Pere Bosch Gimpera, també van assumir aquestes tesis estrafolàries.

El més inquietant és que aquesta línia de pensament supremacista ha sobreviscut a Catalunya després de la derrota del III Reich. Carles Muñoz Espinalt, creador de la psicoestètica, ha tingut una gran influència en l’independentisme més hiperventilat, que ha aconseguit importants quotes de poder en el règim processista. També l’empresari Joan Baptista Cendrós, fundador d’Òmnium  Cultural i avi de David Madí, considerava que calia matar els castellans (“Jo sóc un feixista català, jo sóc un nazi català i no accepto res d’Espanya i penso que tot el que es faci per matar castellans és bo”).

Però el realment preocupant és que polítics que han ocupat responsabilitats públiques en els últims anys, com Jordi Pujol, Heribert Barrera o Quim Torra, també han caigut en aquestes abominables teories per justificar que Catalunya té dret a reivindicar i a exercir la seva sobirania identitària.

“L’home andalús no és un home coherent, és un home anàrquic, és un home destruït, és generalment un home poc fet. Un home que viu en un estat d’ignorància i de misèria cultural, mental i espiritual. Si per la força del nombre arribés a dominar, sense haver superat la seva pròpia perplexitat, l’andalús destruiria Catalunya” (Jordi Pujol). “La immigració és la principal amenaça de Catalunya , vàrem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants” (Heribert Barrera). “Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN” (Quim Torra).

L’empresari Joan Canadell, tercer a la llista de JxCat per a les pròximes eleccions, també és dels que combrega amb la doctrina identitària i autocràtica de l’ “America first” de Donald Trump. Així ho va manifestar a través d’un tuit escrit l’endemà de les eleccions nord-americanes de l’any 2016: “Demanaria per prudència que el món indepe no se situï contra Trump”, va afirmar. Després de l’assalt dels ‘trumpistes’ al Capitoli, s’ha apressat a esborrar aquest polèmic missatge.

Joan Canadell participa de les eixelebrades teories “conspiranoiques” que caracteritzen moviments com QAnon, que ha tingut un gran protagonisme en els fets del 6 de gener passat a Washington. En el seu cas, per denunciar que el deep state espanyol ha segrestat la suposada catalanitat de personatges il·lustres com Cristòfor Colom o Miguel de Cervantes, en línia amb les tesis del polèmic Institut de Nova Història (INH).

A més, Joan Canadell fa el contrari del que predica. Afirma, per exemple, que si Catalunya fos independent hi hauria molt poc atur. Però l’empresa de benzineres low cost que dirigeix, Petrolis Independents, es caracteritza, precisament, per prescindir dels llocs de treball i obté beneficis automatitzant aquest servei, sense pagar nòmines ni Seguretat Social. L’atur se soluciona creant ocupació, però Joan Canadell –que encara continua, nominalment, com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona- no entén ni aplica aquesta lliçó tan elemental.

(Visited 1.349 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari