La notícia que ja es disposa de les primeres vacunes per a la covid-19 i que a partir del gener es començarà a vacunar la població ha retornat un cert optimisme a la societat. Ser el primer a trobar la vacuna ha esdevingut un problema d’Estat. Els governs de la Xina, Rússia, els Estats Units i la UE han invertit milions en les empreses farmacèutiques per accelerar la investigació i la producció de les vacunes.
És una emergència sanitària, però a més hi ha una gran urgència d’aturar el virus pels estralls en la salut i en l’economia que està produint. En el fons també és una qüestió d’orgull nacional i de prestigi. Els governs de la Xina i de Rússia ja han anunciat que tenen la vacuna i que han començat a vacunar la població. Als països occidentals diverses empreses farmacèutiques, com ara les americanes Pfizer/BioNTech, Moderna i l’anglesa AstraZeneca-Universitat d’Oxford, han anunciat que “ja la tenen” i que immediatament se’n podrà disposar.
Però no tot és tan simple. No serà un camí de roses. La investigació de nous medicaments normalment dura més de deu anys i costa una fortuna. Però amb la covid-19 tothom té molta pressa de sortir de l’atzucac actual. Hi ha molt en joc en la salut de les persones i en el sosteniment del model productiu i social, però les presses són males conselleres.
La decisió de si vacunar-se o no està generant força debat pel fet que encara hi ha moltes incerteses. A mesura que es vagi comprovant l’efectivitat de les vacunes i que no tenen efectes secundaris, és d’esperar que bona part de la població es voldrà vacunar.
Quan arribarem a la nova normalitat? Dependrà de la quantitat de les vacunes disponibles i del temps necessari per vacunar un gruix elevat de la població. Es calcula que l’any 2021 es produiran entre 2.000 i 3.000 milions de dosis. Per vacunar cada persona es necessiten dues dosis, de manera que es podran vacunar un màxim de 1.500 milions de persones, cosa que representa un 20% de la població mundial. Serà el 2022 quan es podran vacunar un nombre sensiblement superior, i fins a l’any 2023 no estarà vacunada tota la població mundial que ho desitgi.
Un dels problemes morals que es planteja, és com es distribuiran les vacunes produïdes. Per garantir la disponibilitat per als seus ciutadans, els Estats Units i la Unió Europea han comprat milions de vacunes. A la UE les compres fetes globalment es distribuiran entre els països membres en funció de la seva població. A la Xina, l’Índia, Rússia i alguns altres països en produiran per cobrir les seves pròpies necessitats. I qui es preocupa pels països pobres o poc desenvolupats? N’hi haurà prou amb la benintencionada OMS per garantir que també en tinguin l’any 2021 per poder vacunar les persones d’alt risc?
Un altre debat polític i econòmic és saber si les vacunes que s’administraran seran gratuïtes o s’hauran de pagar. I de qui seran les patents? Aprofitaran les farmacèutiques la covid-19 per enriquir-se? La vacuna haurà estat possible gràcies en bona part als treballs d’investigació i recerca fets en centres públics. També molts governs han finançat àmpliament els laboratoris privats per accelerar la recerca.
Si es compleixen les estimacions fetes pel que fa a la capacitat de producció, no serà fins a l’any 2023 que al voltant del 70% de la població mundial estarà vacunada i es podrà entrar en la nova normalitat. I mentrestant, què hem de fer?
Tots hem de contribuir a reduir la pandèmia i els seus efectes. Als ciutadans se’ns demana sentit de la responsabilitat. Els governs han d’ajudar el sistema sanitari, donar suport a les empreses que siguin viables i ajuts als que més ho necessitin. Però tot té un límit; els ajuts d’avui es financen amb més endeutament, que algun dia s’haurà de pagar. No podem deixar d’agrair la solidaritat europea pels 140.000 milions d’euros que es rebran per a ajuts socials i per transformar el model econòmic. Caldrà fer un ús ben assenyat del mannà rebut d’Europa.
Tenim al davant temps molt durs, però amb el sentit de responsabilitat de tots tenim l’esperança que ens en sortirem i podrem tornar a viure amb una certa normalitat.
