L'exconsellera d'Ensenyament i actual eurodiputada, Clara Ponsatí, afirma que ha optat per no afiliar-se a la formació de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya (JxCat), "perquè no veig clar el projecte polític, no m'acaba de fer el pes", afegint que "no estan fent una proposta prou concreta sobre els propers passos per assolir la independència". Es dona la circumstància que Ponsatí es va presentar a les darreres eleccions al Parlament Europeu dins de les sigles de JxCat-Lliures per Europa de la mà del mateix Puigdemont.
Clara Ponsatí, en una entrevista a El Punt Avui, ha lamentat que "el dia que hagi d'anar a votar hauré de triar el partit que menys em desagradi, i ara encara no ho sé". Ponsatí diu que "crec que hem avançat poc (…). La independència només serà fruit d'un acte complementari entre les institucions catalanes portant a la pràctica el que el 27 d'octubre només es va anunciar i els catalans mobilitzant-se per defensar-ho. Quan? No ho sé, dependrà de quina sigui la composició del proper Parlament, però si la cambra catalana es constitueix amb partits que fan propostes poc precises, el Parlament no tindrà un mandat clar, i això em preocupa".
L'eurodiputada, que es troba fugida de la justícia espanyola per la seva participació en el procés independentista, no creu que l'Eurocambra aporti respostes a les demandes dels independentistes catalans, argumentant que "el Parlament Europeu és una institució bastant de fireta. És un gran aparador polític, un espai de debat i d'influència, però prou feina té per fer avançar propostes que afecten la Unió", i que "no el veig com una eina per resoldre una crisi política concreta si no ho ha fet ni amb les crisis exteriors".
Sobre les peticions que han fet els independentistes a l'Europarlament perquè investigui l'actuació policial durant l'1-O, Ponsatí diu que la resposta és "sempre la mateixa: que és un afer intern. En la resposta institucional es treuen les puces de sobre, però això no vol dir que no tingui la seva utilitat, perquè es deixa constància. Tot acaba fent forat". Ponsatí denuncia que "la hipocresia de la UE davant el tema de Catalunya és còsmica, es preocupen molt pels drets humans de Hong Kong, però el que fa Espanya és un afer intern, quan és l'únic estat on hi ha presos polítics; no ho diem nosaltres, també ho denuncia Amnistia Internacional, i nosaltres els ho recordem sempre que podem".
En aquest sentit, Ponsatí entén que hi hagi una disminució de la mobilització independentista ciutadana, afirmant que "sí, és clar, és normal, perquè si no hi ha un objectiu clar, precís i creïble, la gent no es mobilitza. L'1-O hi havia un missatge clar de què s'anava a fer i un govern amb majoria que també deia el que faria, i llavors va venir el referèndum. La gent hi estava d'acord i s'hi va jugar el tipus i va aguantar els cops. Estava molt clar què es defensava aquell dia. Potser quan a darrere hi hagi una causa concreta la ciutadania es tornarà a mobilitzar; n'hi va haver després de la sentència, però el moviment popular no va tenir una contraprestació per part de les institucions, ni el Parlament ni el govern van fer res".
