La nostàlgia ja no és el que era
Jo pensava que els nostàlgics eren aquests nois prims que miren per la finestra quan plou, escolten Nick Drake, ploren llegint Emily Dickinson i van per la vida buscant les llaminadures que menjaven de petits a veure si els donen un Proust. Però no. Ara resulta que anomenem nostàlgics senyores i senyors amb el rostre desencaixat per la ira que clamen al cel quan el govern decideix … Llegiu més