No és cap novetat dir que la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, i la major part del grup al Congrés dels Diputats al qual pertany no se suporten. L’enfrontament directe entre les dues ànimes del PDECat –la més propera a la Crida i la que prefereix distanciar-se’n– té en la cambra espanyola el seu exemple més clar. Tant, que és una guerra oberta.
A hores d’ara, de fet, i tenint en compte que unes eleccions podrien arribar en breu a Espanya, Nogueras ja s’ha encarregat de deixar clar que les cares visibles del boicot intern a la seva autoritat –Carles Campuzano, Marta Pascal i Jordi Xuclà– no repetirien en unes noves llistes al Congrés i al Senat. En aquest sentit, la vicepresidenta del partit ja ha fet saber als interessats que hauran de buscar feina fora de la política, de la qual han viscut pràcticament tota la seva vida laboral.
Ells, mentre arriba el moment, segueixen intentant que la disputa interna s’intensifiqui, amb la ferma intenció que els partidaris de la Crida marxin amb Carles Puigdemont i ells puguin quedar-se amb el PDECat. Així, pretenen fer més i més evident cada dia que els seus posicionaments són irreconciliables, i esperen que per esgotament la gent de Carles Puigdemont acabi abandonant el partit. La travessia del desert que els esperaria seria d’anys, però a mig termini creuen que el PDECat es recuperaria com a opció de govern.
