El llaç groc és un senyal d’identitat en el món independentista. Tot el Govern de la Generalitat l’exhibeix en les seves aparicions públiques. Ara hi ha llaços o bé roses. Fins i tot algun dirigent es vesteix preferentment de groc. Però resulta que diversos consellers no el porten sempre. Expliquen que quan arriben a un acte oficial, si no hi ha públic o mitjans de comunicació no el porten a la solapa, tal i com sembla preceptiu. Això sí, minuts abans de sortir del despatx on s’ha fet la reunió i davant l’eventual presència de mitjans de comunicació o ciutadans, els serveis de protocol del conseller de torn ofereix en una safata les diferents versions: llaç petit, llaç gran, un motiu floral, una xapa… És llavors quan el conseller o consellera de torn escull el complement independentista.
Així ho expliquen alguns alcaldes o representants d’associacions que, primer, tenen la sorpresa de saludar un alt càrrec de la Generalitat sense llaç groc i al final s’acomiada amb el llaç ben visible. Aquests interlocutors assenyalen que es deu tractar d’una consigna genèrica, doncs un alcalde metropolità ja s’hi ha trobat en diverses ocasions i amb diferents consellers o consellers.
El que sembla és que en el Govern hi ha dos bàndols, els que volen governar, amb Pere Aragonès i Elsa Artadi, i els que creuen que s’ha de tornar a proclamar la independència i fer-la efectiva, amb Quim Torra i Carles Puigdemont al capdavant d’aquesta estratègia que cada cop va perdent més adeptes.
