Edmundo Sepa és un prestigiós sociòleg originari de Guinea Equatorial, expert en temes d’immigració i de cooperació internacional, que col·labora com a professor de la càtedra d’Economia Social de la Universitat Abat Oliba. L’any 1997, amb l’aval de l’aleshores secretari general, Pere Esteve, es va afiliar a Convergència Democràtica (CDC), on anys més tard va arribar a ser membre del consell nacional.
Per la seva experiència i coneixements, Edmundo Sepa va ser fitxat l’any 2012 per Àngel Colom per fer-se càrrec de l’espai afrocatalà de la Fundació Nous Catalans, que el Sis Ales va crear i que dirigia, juntament amb Èric Bertran (el protagonista de l’obra Èric i l’exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre). Els dos anys que el sociòleg d’origen guineà va treballar en aquesta entitat, ubicada a Santa Coloma de Gramenet, van ser un cúmul de despropòsits (enganys, mentides, falses promeses…), que ell atribueix al caràcter “messiànic” i tremendament irresponsable d’Àngel Colom, que a la vegada era secretari d’Immigració de CDC.
Fruit d’aquesta nefasta experiència professional, Edmundo Sepa acaba de publicar el llibre ¿Convergente, conveniente o intruso?, editat per Wanafrica Ediciones, on explica detalladament les seves peripècies com a militant de CDC i exdirectiu de la Fundació Nous Catalans. Durant els dos anys que va treballar al costat d’Àngel Colom mai no va ser retribuït econòmicament, malgrat les expectatives i promeses que, reiteradament, se li havien fet, i per això va acabar denunciant l’entitat davant els tribunals laborals.
El “negre de Convergència”
Malauradament, els 68.000 euros que reclamava se’ls va haver de pintar a l’oli. Oficialment, la Fundació Nous Catalans –que en el seu origen va rebre finançament de Fèlix Millet, a través del Palau de la Música– va ser dissolta a finals del 2014 i el xiringuito va tancar les portes.
En el llibre, Edmundo Sepa no només relata la seva trajectòria en el món convergent. També fa un seguit de punyents anàlisis i reflexions sobre la ideologia pujolista en relació amb el tema de la immigració i dissecciona la doble personalitat d’Àngel Colom. ¿Convergente, conveniente o intruso? és, en aquest sentit, un interessant document per conèixer, de primera mà, les cíniques maniobres de manipulació de l’antiga CDC per atraure els vots del col·lectiu africà a Catalunya, que aplega unes 150.000 persones, la gran majoria condemnades a la marginació laboral i social.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
