Ja és trist que les esbroncades i els insults siguin un clàssic a determinats actes polítics. Però a Catalunya això passa, i des de fa molts anys. I és que la massa independentista ha anat prenent força i s’ha sentit capacitada per escridassar tot aquell que ha considerat el seu enemic quan ha aparegut a qualsevol acte institucional. És el cas de les ofrenes a Rafael Casanova, els espectacles oficials de la Diada, les celebracions de Sant Jordi, o l’homenatge al president afusellat, Lluís Companys. Anys enrere, els esbroncats als actes institucionals eren sempre el PP de Catalunya i, després també, els membres de Cs. Però van deixar d’acudir fins i tot a l’oficial de la Diada.
Ara, des de l’any passat, l’objecte de les fúries independentistes és el PSC de Miquel Iceta. Traïdor, botifler o feixista són, acompanyats de xiulets i crits, alguns dels qualificatius menys malsonants que acaben rebent els socialistes en aquests actes. Iceta i els seus, però, ni s’immuten. S’hi han acostumat ja. Sembla que han assumit que les esbroncades els acompanyaran allà on hi hagi un grupet amb estelades. El PP i Cs, en canvi, s’emprenyaven com a mones, es queixaven i en feien bandera política –i victimista- de l’afer. Quan els socialistes acabin marxant d’aquests actes, qui serà l’objectiu? Fem apostes?
