La consultora Efial és el fil conductor de la investigació que mena el jutjat n. 2 de Girona per les irregularitats detectades en la gestió de l’empresa Agissa, que té la concessió del subministrament d’aigua a les ciutats de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Aquest sumari, que connecta amb una de les peces separades del cas 3% que instrueix el jutge del Vendrell Josep Bosch, penja com una espasa de Dàmocles sobre el cap de l’actual president de la Generalitat i exalcalde de Girona, entre els anys 2011 i 2015, Carles Puigdemont.
En l’origen de l’empresa Efial hi ha un pes pesant del pujolisme: Jaume Sabater, que va ser el primer alcalde democràtic de Portbou (1979-83) i que, amb posterioritat, es va traslladar a Andorra, on va arribar a ser director general d’Andbank (1998- 2008), en els anys en què la família Pujol operava intensament amb aquesta entitat financera. Els investigadors sospiten que Jaume Sabater, a través d’Efial, havia muntat una estructura per blanquejar l’evasió de diners a Andorra.
La consultora Efial treballava gairebé en exclusiva amb ajuntaments governats per Convergència, oferint una àmplia gamma de serveis d’assessorament, i el contracte que va signar amb l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, va posar-la en el radar de l’escàndol del cas 3%.
Amb l’arribada de Carles Puigdemont a l’alcaldia de Girona, Efial va començar a rebre encàrrecs de l’ajuntament. És evident que la connexió política va existir i que l’actual president de la Generalitat va rebre ordres superiors per contractar la consultora de la qual Jaume Sabater, que manté la residència a Andorra, era el conseller delegat (2012-2014).
En total, l’Ajuntament de Girona, durant el mandat de Carles Puigdemont, va adjudicar sis contractes a Efial, per un import global de 113.000 euros, sempre a dit i trossejant els imports per evitar la convocatòria d’un concurs públic. D’entrada, Carles Puigdemont va utilitzar Efial per investigar possibles actuacions irregulars de l’etapa anterior, quan els socialistes governaven l’ajuntament. També va encarregar a la consultora que analitzés els comptes de l’empresa Agissa (que és en un 20% de titularitat municipal), en el marc de les negociacions per a la renovació de la concessió del servei d’aigües fins a l’any 2020. D’aquesta manera, Carles Puigdemont va aconseguir que l’empresa privada Girona SA (que té el 80% d’Agissa) aportés 3,75 milions d’euros que es van destinar, en part, a pagar un caprici personal de l’exalcalde: la compra a la família de Rafael Santos Torroella del fons documental acumulat per aquest crític d’art.
Però l’informe que, a instàncies de Carles Puigdemont, va fer Efial sobre els comptes d’Agissa ha acabat convertint-se en un bumerang que ha impactat… contra els morros del president de la Generalitat. Aquesta auditoria és la base que, amb posterioritat, han aprofitat l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la Fiscalia, la Guàrdia Civil, la CUP i els jutjats del Vendrell i Girona per aprofundir en les irregularitats detectades en l’empresa concessionària i que esquitxen l’exalcalde i Convergència.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
