Les concentracions que van tenir lloc a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre arran dels escorcolls efectuats en dependències de la Generalitat de Catalunya donaran lloc a una investigació de l’Audiència Nacional per determinar si es va produir un delicte de sedició. En l’acte amb què la magistrada Carmen Lamela ha admès a tràmit la denúncia que va presentar la Fiscalia, conegut aquest dimecres, es fa constar que la finalitat d’aquelles concentracions era “trencar l’organització territorial de l’Estat”.
Lamela ha demanat a la Guàrdia Civil un atestat sobre uns fets que per a la Fiscalia eren resultat d’un “concert de voluntats” entre persones o entitats públiques o privades a les quals atribueix l’impuls de “mobilitzacions o moviments populars” amb l’objectiu d’“imposar el referèndum independentista per la força de la intimidació”. El delicte de sedició, que en el codi penal espanyol és descrit com un alçament tumultuari col·lectiu per impedir per la força o il·legalment l’aplicació de la llei, pot comportar penes per als considerats principals autors de 8 a 10 anys de presó, i de 10 a 15 anys en el cas de les autoritats públiques. Per a la resta, preveu penes de 4 a 8 anys.
L’escrit amb què el fiscal instava l’Audiència Nacional a investigar els fets assenyalava directament l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i contenia declaracions del seu president Jordi Sànchez, així com del seu homòleg d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart, que exhortaven els manifestants a seguir mobilitzats. La vandalització de cotxes de la Guàrdia Civil o l’obstaculització de la comissió judicial són alguns dels fets que el Ministeri Públic hi va fer constar.
