“No al silenci“. Aquest va ser el títol de l’acte que es va celebrar el passat divendres 2 de juny a la llibreria Altaïr. El silenci de què es va parlar és del que acompanya l’assassinat dels periodistes mexicans incòmodes per determinats narcotraficants, empresaris i polítics corruptes. En els anys que portem del segle XXI n’han mort així més de cent. Aquest 2017, sis.
Una il·lustració que representava el periodista Javier Valdez va presidir la trobada. Valdez, redactor del setmanari Riodoce, gran cronista del narcotràfic a la regió de Sinaloa, va ser assassinat a trets el 15 de maig. Un mes i mig abans havia escrit al seu compte de twitter un text de record d’una altra periodista, Miroslava Breach, també assassinada: “A Miroslava la van matar per llengua llarga. Que ens matin a tots, si aquesta és la condemna de mort per fer reportatges d’aquest infern. No al silenci“.
Els periodistes Lolita Bosch, John Gibler, Paty Godoy, Luis Guillermo Hernández i Eileen Truax van intervenir, lluitant contra les llàgrimes, per recordar Valdez i la resta de companys assassinats i demanar solidaritat amb ells i contra el silenci i la impunitat amb què se’ls elimina. Van criticar els companys de professió i els escriptors que miren cap a una altra banda cada cop que un professional de la comunicació és assassinat a Mèxic. “Prefereixen les beques i ajuts que reben del govern que la solidaritat i la denúncia“, van denunciar des de la taula.
Vaig assistir a l’acte en companyia d’un comunicador i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. En sortir vam comentar que a Catalunya també hi ha molts periodistes que prefereixen mirar cap a una altra banda davant les irregularitats i arbitrarietats que els seus mitjans no denuncien a canvi de subvencions, ascensos i càrrecs públics.
A Catalunya tenim corruptes de primer nivell i un procés independentista que provoca molts silencis. Però, de moment i per sort, el narcotràfic ens queda lluny.
