La llarguíssima instrucció judicial del cas Palau, que durant set anys ha passat per les mans de cinc jutges diferents, ha deixat importants zones d’ombra en què no s’ha aprofundit ni s’han aclarit del tot. Una és l’estructura offshore muntada per Fèlix Millet i Jordi Montull a Suïssa i, presumiblement, altres paradisos fiscals.
A partir de la documentació confiscada pels Mossos d’Esquadra al seu despatx del Palau de la Música, es va detectar que Fèlix Millet tenia un compte obert a la sucursal de la banca CBG (Compagnie Bancaire Genève) a Lausana, amb uns fons d’uns 2 milions de dòlars i una caixa forta a la banca Cantrade de la mateixa ciutat helvètica. Amb posterioritat, se li van localitzar tres comptes més a la Société Générale Private Banking (Suisse) amb uns dipòsits d’uns 3,2 milions d’euros, un dels quals el compartia amb Jordi Montull.
Segons s’ha pogut constatar, Fèlix Millet va operar intensament durant anys amb aquests comptes suïssos, des dels quals feia nombroses inversions i transferències a altres paradisos fiscals. A instàncies de les autoritats judicials espanyoles, Suïssa va bloquejar aquests dipòsits, però mai s’ha seguit el rastre dels diners que es van evaporar des que els Mossos van entrar al Palau, el 23 de juliol del 2009.
Hi ha pistes que s’han abandonat, com ara la caixa forta correlativa que la família Pujol tindria també a la Banque Cantrade de Lausana i els suposats vincles financers que mantenien amb Fèlix Millet. A més, Suïssa acaba de rebutjar la comissió rogatòria enviada pel magistrat de l’Audiència Nacional, José de la Mata, que reclamava informació sobre els suposats comptes que els Pujol han tingut durant anys al país helvètic.
EL REI EMÈRIT JOAN CARLES I
Per què Suïssa, que formalment ja ha deixat de ser un paradís fiscal, és tan refractària a col·laborar amb el jutge José de la Mata en el cas Pujol? Quins secrets d’Estat s’amaguen en aquest país que impedeixen l’enviament d’aquestes dades cabdals? Té a veure amb l’amenaça de “les branques i els nius” formulada per Jordi Pujol al Parlament? Sembla que alguna cosa d’això hi ha d’haver, i la persona clau és el gestor i fiduciari suís Arturo Fasana.
Arturo Fasana va ser detingut per la policia espanyola el 21 de maig del 2009 per la seva vinculació amb la trama Gürtel i deixat ràpidament en llibertat. Se sap que en el compte anomenat Soleado del Crédit Suisse que ell administrava, Francisco Correa, el cap de la Gürtel, hi amagava 18 milions d’euros.
Però sempre s’ha sospitat que a Soleado hi havia la crême de la crême de la societat espanyola, començant pel rei emèrit Joan Carles I. Això, almenys, és el que assegura l’excomissari José Manuel Villarejo, membre destacat de la policia patriòtica muntada per l’exministre Jorge Fernández Díaz.
En tot cas, Arturo Fasana manté també una estreta relació amb Catalunya, com ho demostra la presència de nombrosos quadres de símbols catalans (la Sagrada Família, el Tibidabo…) i fins i tot una imatge de la Moreneta en el seu despatx de Ginebra. L’any 2005, quan l’espoli de Fèlix Millet i Jordi Montull al Palau de la Música anava a un ritme frenètic, Arturo Fasana i el seu soci Bertrand Hagger van crear a Panamà la societat Palau Portfolio SA. La constitució es va fer a través del despatx d’advocats Mossack Fonseca –el protagonista dels celebèrrims papers de Panamà– i el capital es va escripturar en 10.000 dòlars.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
