Les gavines ho saben molt bé. I per això, com es pot comprovar en la foto que publiquem en l’encapçalament d’aquest article, volen cada dia en grans estols des de la vora del mar –el seu hàbitat natural– fins a aquest indret de la comarca de l’Anoia, 50 quilòmetres terra endins. Aquí, a l’abocador de Can Mata, el més gran de Catalunya, ubicat al municipi dels Hostalets de Pierola, hi troben teca en abundància per alimentar-se.
Són els detritus que els 3,5 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, de la zona nord del Baix Llobregat i d’una part de l’Anoia llencen als contenidors de deixalles i que són transportats fins a l’Ecoparc 4 i, posteriorment, a l’enorme abocador adjacent. Es calcula que, cada any, al recinte de Can Mata, que ocupa una extensió de 28 hectàrees, hi entren i s’hi enterren unes 450.000 tones de deixalles urbanes.
ELS PRIMERS CATALANS
La gestió dels residus a Catalunya és un tema permanentment conflictiu. La protesta dels nimbys (Not in My Backyard), que rebutgen –moltes vegades, carregats de raó– la ubicació d’instal·lacions supramunicipals molestes prop de casa seva, fa que els poders públics i les empreses suïn la cansalada per trobar un indret on entaforar un abocador, una central d’energia, una autovia o una presó. En el cas de Can Mata ajuda que va començar com un abocador clandestí fa més de quaranta anys i que el nucli urbà dels Hostalets de Pierola és a uns cinc quilòmetres de distància.
Però el fet que, des de l’any 1985, estigui legalitzat i que l’any 2010 s’hi inaugurés el gran Ecoparc 4, on es fa un triatge previ de les deixalles, no obsta perquè l’abocador de Can Mata continuï sent un disbarat descomunal. En aquesta finca de la família Garriga-Nogués, els paleontòlegs hi han localitzat un paradís –considerat un dels jaciments més importants d’Europa– riquíssim en restes d’animals vertebrats de fa milions d’anys. Aquí s’hi han trobat els ossos dels tres primers catalans –en Pau, en Lluc i la Laia– que daten de fa uns 12 milions d’anys i que han meravellat la comunitat científica internacional.
Però el negoci és el negoci. Cespa (filial de Ferrovial), l’empresa que explota l’Ecoparc 4 i l’abocador de Can Mata, no està per històries. Cada dia, centenars de camions que transiten per la perillosa carretera B-231, continuen abocant les deixalles en aquest paradís de la paleontologia, condemnat a desaparèixer. Un patètic exemple de l'”avara povertà di Catalogna” que denunciava Dante a la seva Divina Commedia.
A més, l’enorme abocador de Can Mata està envoltat de vinyes que estan protegides per la denominació d’origen (DO) Penedès, que garanteix la qualitat dels vins que s’hi produeixen. Abans de la seva legalització i classificació, a Can Mata s’hi van enterrar durant anys tota mena de residus tòxics. Entre d’altres, els ecologistes van descobrir abocaments de sals d’alumini i d’amiant.
L’enorme muntanya de merda de Can Mata ha contaminat el subsòl de tot l’entorn. Els lixiviats s’han infiltrat a la capa freàtica. Però hi ha pagesos que conreen vinyes a tocar de l’abocador, sense que ningú els ho hagi prohibit. A quines ampolles de vi va a parar tot aquest raïm?
