A la Guàrdia Urbana se li gira feina de cara al 2017. No satisfeta amb l’eliminació dels controvertits antiavalots, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vol ara que els agents també rebin informació específica en drets humans, potser per desterrar dubtes sobre la conducta del cos policial, fins ara plena d’ombres, sobretot pel que fa a la contundència demostrada aquests últims mesos amb els manters.
La iniciativa, que forma part del programa de govern “Barcelona, Ciutat de Drets“, vol millorar la resposta policial amb els col·lectius més vulnerables i s’inclourà en el programa de formació del nou Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona que el consistori va aprovar el maig passat i que es començarà a desenvolupar a partir del gener.
SENSIBILITZACIÓ I CAPACITACIÓ
La intenció és treballar durant l’any que ve en “la sensibilització, capacitació i incorporació a la cultura institucional dels valors i l’enfocament en drets humans i diversitat” dels treballadors municipals, segons apunten fonts del consistori. En el cas de la Guàrdia Urbana, la formació específica dels agents locals es concretarà en dos cursos i obligarà a modificar l’agenda de reciclatge intel·lectual dissenyada pel departament de Recursos Humans i de Desenvolupament Professional de la gerència de Seguretat i Prevenció.
La primera formació tindrà com a objectiu millorar la resposta actual dels agents –bastant qüestionada– amb els col·lectius socials més vulnerables de la ciutat, i la segona, més genèrica, se centrarà en les actuacions protocol·làries per prevenir i evitar actituds discriminatòries, centrades sobretot en la garantia dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgenères i intersexuals, i en l’eradicació de totes les fòbies per raó de gènere, una de les banderes de BComú.
El pla de formació, pioner a l’Estat espanyol i inspirat en l’Estratègia Antirumors barcelonina, busca convertir la ciutat en una referència internacional en la defensa dels drets humans i també s’estendrà als treballadors de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) i als dels Centres de Serveis Socials ja que, juntament amb la Guàrdia Urbana, són el personal municipal que més contacte té amb la ciutadania.
D’aquí l’interès del bipartit de dotar-los de “les eines fonamentals” perquè puguin detectar situacions de vulneració de drets i siguin capaços d’activar els mecanismes de garantia corresponents. Es tractaria, bàsicament, de poder identificar un desnonament com una possible vulneració del dret a l’habitatge o un comentari racista com un possible delicte d’odi.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
