Per tercera vegada, Carles Vilarrubí ha anat a l’Audiència Nacional a declarar per les seves relacions econòmiques amb Jordi Pujol Ferrusola. I per tercera vegada va optar per fer l’orni i no respondre les preguntes que li volia fer el fiscal anticorrupció, Fernando Bermejo. Dilluns dia 19, Sir Charles (l’àlies amb què coneixen Carles Vilarrubí al Barça, on ocupa el càrrec de vicepresident institucional) semblava afectat per un atac d’amnèsia o per símptomes d’Alzheimer.
L’únic que va admetre el marit de Sol Daurella davant el magistrat José de la Mata és que l’any 1986, quan tenia 32 anys, va obrir un compte xifrat a l’entitat Crèdit Andorrà, al paradís fiscal dels Pirineus. Això no ho podia negar: les autoritats judicials andorranes, en compliment de la comissió rogatòria enviada per l’Audiència Nacional espanyola, havien corroborat que Carles Vilarrubí era el titular del compte n. 6244 de Crèdit Andorrà.
La pista d’aquest compte xifrat es va obtenir durant l’escorcoll que, el 27 d’octubre de l’any passat, va fer la policia al domicili particular de Carles Vilarrubí i Sol Daurella al carrer Illes Canàries de Pedralbes. Sir Charles va assumir davant el jutge la titularitat d’aquest compte –quin remei!–, però va assegurar que no recordava a quin banc el tenia i que, en tot cas, l’havia tancat l’any 2000. Les evidències documentals indiquen, per contra, que encara està operatiu.
Al marge dels moviments bancaris que ha registrat el compte n. 6244 de Crèdit Andorrà i els transvasaments de diners vinculats amb el seu amic Jordi Pujol Ferrusola, hi ha una dada que crida l’atenció: la data d’obertura del compte xifrat de Carles Vilarrubí, el mes de febrer del 1986.
I és que el mes de febrer del 1986, Carles Vilarrubí estava fent un “estudi de mercat” previ a la posada en marxa de les loteries de la Generalitat. Aquest encàrrec li havia fet oficialment l’aleshores totpoderós secretari general de Presidència de la Generalitat, Lluís Prenafeta, i per aquest informe va cobrar uns honoraris de 2,5 milions de pessetes.
Posteriorment, el dia 9 de maig del 1986, Carles Vilarrubí va ser nomenat conseller delegat de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA), l’organisme que va convocar i adjudicar el concurs per a l’explotació de les loteries de la Generalitat. Sembla evident, doncs, que el compte bancari andorrà de Carles Vilarrubí està relacionat amb el negoci del joc i amb aquest concurs.
L’empresa adjudicatària de les loteries catalanes, Luditec SA, es va convertir en el primer gran escàndol del pujolisme i va motivar la creació d’una comissió parlamentària d’investigació. Entre moltes altres irregularitats es va descobrir que el principal accionista de Luditec SA era la societat instrumental Imperial Trading & Development Ltd., al seu torn participada per companyies amagades als paradisos fiscals de les illes del Canal i Suïssa. Malgrat els esforços dels diputats, mai no es va poder esbrinar qui era el propietari real de les accions de la Imperial Trading & Development Ltd., i aquest és encara avui un dels grans misteris del pujolisme.
Curiosament, l’esquema seguit en el cas de Luditec SA s’assembla, com dues gotes d’aigua, al mateix que es va fer servir, l’any 2012, en la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL).
