La pretesa i mal anomenada pau social que reclama al Barça el sector opositor a l’actual junta de Josep Maria Bartomeu viurà un rocambolesc episodi jurídic i social sense precedents en la història del club fins a la celebració d’una assemblea extraordinària el dia 18 de desembre que ve. La directiva de Bartomeu, hereva de la de Sandro Rosell i que va votar al seu moment, el 16 d’octubre del 2010, iniciar una demanda d’acció de responsabilitat contra la junta de Joan Laporta, ara té pressa, gairebé urgència, per tancar-la en fals amb un pacte que s’avanci a la sentència del seu recurs davant l’Audiència Provincial.
ELS INTERESSOS DEL CLUB NO COMPTEN
Aquest pacte arriba embolicat en la por, la covardia i la coincidència de poderosos interessos personals interns i externs que ja no tenen res a veure amb el veritable fons de la qüestió: la defensa del patrimoni dels socis del FC Barcelona, en aquest cas concret contra el perjudici financer i econòmic derivat de les pèrdues de 47,6 milions d’euros de la directiva de Joan Laporta entre el 2006 i el 2010. La reclamació jurídica per aquesta quantitat, aprovada en assemblea pels socis del club l’octubre del 2010, va ser estimada i reconeguda en la sentència de primera instància, així com el caràcter objectiu de la seva responsabilitat.
No obstant això, el mateix jutge del cas va desestimar l’exigència de tornar aquests 47.600.000 euros argumentant que fets posteriors com la transacció entre el FC Barcelona i Sogecable (2011) podrien haver modificat la quantitat. Un contrasentit, segons els experts, ja que la sentència no va alterar, al contrari, ni les pèrdues de l’últim exercici de Laporta de 79,6 milions ni el dèficit del seu mandat de 47,6 milions.
Com a resultat, el FC Barcelona va presentar recurs davant l’Audiència Provincial, mentre que també els 17 demandats i l’asseguradora Zurich van impugnar per la seva banda la sentència contra aquesta responsabilitat objectiva i l’estimació íntegra de les pèrdues. Ara que la hibernació judicial ha acabat s’han posat mans a l’obra les forces més fosques i telúriques de l’entorn de Laporta, aquest nucli de poder guardiolista i cruyffista amb ramificacions en els sectors més sospitosos de l’antiga Convergència i l’apadrinament de Jaume Roures.
PROMESES ESTRATÈGIQUES
La mort aquest mateix any de Johan Cruyff i el paper benefactor de l’actual primer vicepresident Jordi Cardoner, aspirant a heretar la presidència sense enemics en aquest entorn, van propiciar que en el fragor de les converses culminades amb una aportació de dos milions d’euros a la Cruyff Foundation i l’Acadèmia s’afegís la promesa de reconsiderar la postura, fins llavors inflexible, respecte a la demanda d’acció de responsabilitat.
Hi ha altres motius, però el principal és la por que aquest entorn, que ja va deixar el club a la ruïna, es torni agressiu. Jordi Cardoner li té pànic, igual que Manel Arroyo i Carles Vilarrubí, els altres dos vicepresidents de més pes en una junta que Bartomeu no controla del tot. Manel Arroyo també vol arribar fresc i indemne al moment de la successió, i Carles Vilarrubí, per la seva banda, es mou des de fa anys més al seu favor i al de determinades persones d’aquesta oposició que en l’àmbit de la lleialtat al club i al president. Es dóna el cas, a més, que hi ha un conflicte d’interessos per la seva relació amb Zurich a través de la companyia Willis.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
