Brussel·les incrementa la pressió sobre el ‘paradís fiscal’ andorrà

Les irregularitats i delictes que han provocat la intervenció de la BPA són extapolables a la resta d'entitats bancàries que operen al Coprincipat
Título de la imagen
Título de la imagen

Tot i que el cap de govern, Toni Martí, compta amb una còmoda majoria absoluta al Consell General (Parlament) i que el seu partit, els tarongers de Demòcrates per Andorra (DA), domina els principals comuns (ajuntaments), el país dels Pirineus està abocat a una gravíssima triple crisi: financera, de reputació i social. La Comissió Europea, el Parlament de Brussel·les-Estrasburg i, de manera molt especial, el govern espanyol han incrementat en les ultimes setmanes la pressió sobre Andorra, on la sensació d’ofec davant les ingerències externes comença a ser angoixant.

A LA LLISTA NEGRA

Aquesta setmana passada, el Coprincipat ha rebut un cop molt dur de la Unió Europea. El comissari d’Afers Econòmics, el francès Pierre Moscovici, ha fet pública la llista provisional de 44 països que, a ulls de Brussel·les, són indesitjables, per la manca de transparència financera i per la baixa fiscalitat que apliquen. Andorra apareix en aquesta llista negra, al costat d’indrets de pèssima reputació perquè són el refugi del diner negre de les màfies internacionals, com les illes Bermudes, Bahames, illes Verges Britàniques, Caiman, Jersey, Guernsey, Aruba, Seychelles, la ciutat de Hong Kong i estats com Belize, Panamà o Israel.

Aquesta relació de països que, segons Brussel·les, “rebutgen un joc lleial”, serà elevada a definitiva l’any 2017 i marcarà a foc les futures relacions comercials i diplomàtiques d’Andorra amb els seus veïns europeus. El govern de Toni Martí assegura que està fent tots els esforços per adaptar, a tota pastilla, la legislació del Coprincipat a les exigències de la Comissió Europea, en especial en matèria d’intercanvi d’informació financera i aplicació d’una fiscalitat homologable.

El problema és que la banca andorrana, el veritable poder fàctic del país, s’ha convertit, el les últimes dècades, en un gran amagatall de diners estrangers, procedent del frau fiscal en països tercers. Si el PIB d’Andorra és de 2.500 milions d’euros, els dipòsits dels cinc bancs amb llicència per operar sumen més de 45.000 milions d’euros. Aquesta és la mare dels ous.

L’escàndol de la BPA, destapat pel departament del Tresor nord-americà l’any passat, ha provocat un terratrèmol d’efectes devastadors sobre el sector financer i ha enverinat la vida política d’Andorra. Els expropietaris del banc intervingut, els germans Higini i Ramon Cierco, es queixen, i amb raó, que els delictes i les irregularitats que els imputen són generalitzables a la resta d’entitats bancàries del Coprincipat.  

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 29 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari