Algunes porten més d’una legislatura en el càrrec, altres només un any, però totes tenen en comú que el seu aterratge als ajuntaments catalans és fruit d’una llarga lluita per aconseguir la igualtat també en la política. Les eleccions del 24-M del 2015 han redibuixat el mapa polític local del país i han confirmat el tímid però imparable desembarcament d’una nova fornada de dones a la primera línia municipal que pren el relleu a pioneres com Manuela de Madre, Maite Arqué i Anna Pagans.
Amb data d’avui només 172 dels 947 municipis catalans estan governats per alcaldesses. La xifra és encara petita, però el seu poder és gran: la majoria governen en ciutats com Barcelona i la seva àrea d’influència, on es concentra una tercera part de la població catalana. Són les alcaldesses metropolitanes.
Ada Colau, la primera alcaldessa de Barcelona després de 118 alcaldes, és potser la més coneguda, però no és l’única. Al voltant de la capital catalana es repeteix el mateix patró: a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Castelldefels, Gavà, Esplugues, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Boi hi governen dones. I si ampliem el radi geogràfic una mica més enllà de l’àrea metropolitana, el mateix passa a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Més lluny queden els exemples de Berga, Vic, Tàrrega, Figueres i Girona.
Algunes alcaldesses com Núria Marín, Núria Parlón, Mercè Conesa, Pilar Díaz, Lluïsa Moret, Isabel García Ripoll i Raquel Sánchez repeteixen en el càrrec. Altres com Maria Dolors Sabater, Candela López, Laura Campos i la mateixa Ada Colau fa poc més d’un any que es van estrenar.
MÉS DONES QUE MAI
Malgrat la seva gran visibilitat, sobretot mediàtica, la realitat és que la política municipal segueix majoritàriament en mans dels homes. Tot i això, que la participació de les dones en la vida pública catalana s’ha anat incrementant progressivament aquests últims anys és indiscutible i les xifres canten: s’ha passat de les 21 alcaldesses de la legislatura 1979-1983 a les 172 actuals. A més, no només ara hi ha més alcaldesses, sinó que també hi ha més regidores, més diputades, més conselleres de govern i més dones a les candidatures electorals, sobretot de partits progressistes. Però també és cert que la desproporció entre sexes és molt gran i que els homes segueixen tenint un recorregut polític molt més llarg.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
