BCN World: un model obsolet

Que sàpiguen els veïns de Salou i Vilaseca i, per extensió, els catalans en general què està passant amb el joc, abans que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el seu vicepresident d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, amics, interessats i lobbies corresponents es posin d’acord per encasquetar-nos el projecte BCN World.

“El Revel és una ferida monumental al final del famós passeig marítim d’Atlantic City, que dóna nom a la sèrie Boardwalk Empire. El resort es va inaugurar el 2012 per convertir-se en el més gran de la ciutat i va tancar tan sols dos anys després, amb una inversió de 2.000 milions de dòlars (1.754 milions d’euros) que avui es rovellen davant del mar”, explica Amanda Mars (El País, 9 d’abril de 2016), en una crònica sobre el desastre de la ciutat que va apostar decididament pel joc i ara es troba en fallida.

L’Ajuntament -apunta Amanda- s’ha quedat sense ni un ral i ha estat a punt de suspendre tots els serveis no essencials, però ha arribat a un acord in extremis amb els treballadors per retardar el pagament dels sous fins que entrin els diners dels impostos del segon trimestre”. És a dir, la ciutat s’ha arruïnat per la crisi dels casinos. “Hem perdut el 70% dels ingressos fiscals en sis anys; no existeix cap altre lloc al món on hagi passat una cosa així”, explica l’alcalde. El moment crític va arribar fa una mica més d’un any quan, de cop, van tancar quatre dels seus dotze casinos, alguns d’ells, per cert, propietat de Donald Trump. Per més inri, l’Ajuntament es veu obligat a retornar a alguns casinos quantitats milionàries en concepte d’impostos per la depreciació dels seus actius.

I la cosa no acaba aquí. A la meca del joc de Las Vegas, on els hotels, ja barats, han baixat les seves tarifes més d’un terç, tothom reconeix l’existència d’una profunda crisi. Per què? Doncs perquè, entre altres coses, el joc presencial acusa la competència d’Internet i, en conseqüència, fluixegen els turistes i els rics despampanants no se senten motivats. Perquè, en fi, els negocis de Las Vegas responen a models antiquats i l’estil de diversió que ofereix està caducat. No és gens estrany, per tant, que cabarets com el Folies Bergère, que portava funcionant des de fa més de mig segle, hagin baixat la persiana o que entre les màquines escurabutxaques passegin jugadors de la tercera edat.

I a Macau, on anualment es juguen 44.000 milions de dòlars -set vegades més que a Las Vegas-, segons Bloomberg els ingressos dels casinos van caure un 37% en el primer trimestre de 2015, comparats amb els del mateix període de l’any anterior. Tot això malgrat projectes delirants com un hotel estil Lluís XIII, que preveu obrir aquest any a 130.000 dòlars per nit la suite presidencial, que inclou majordom personal i una flota de 30 Rolls Royce Phantom a la disposició dels seus clients. De fet, fins i tot el turisme de negocis -que figura en el projecte BCN World-, també està acusant la punxada de Macau. Les fires de rellotges de luxe estan a la baixa.

I la rebotiga? “En el paradís del joc i les barres de striptease acabar al llit amb un imitador d’Elvis no és el pitjor que et pot passar”, afirma Beatriz García en una crònica per a El Confidencial, en la qual narra la vida a Las Vegas, a través dels ulls dels treballadors d’hotels i casinos. Una legió d’empleats que, per menys de 8 dòlars a l’hora, recullen les escombraries, fan llits, netegen els banys, serveixen dinars… Tot això en un ambient en el qual, entre feridores llums de neons, hi ha qui pidola per comprar-se un anell de noces, qui ven tangues usades d’strippers o qui cobra per deixar-se colpejar els genitals: “Kick me in the balls for 10 dollars“. “L’encarregat rebia suborns i subornava a les millors ballarines perquè es prostituïssin (…) Els nois que treballaven en els salons ho tenien molt cru. Només desdejunaven. Funcionaven a força de dexedrina i panqueques”, escriu James Ellroy a Sis dels grans, referint-se a Las Vegas.

Panorama que, si no ho remeien el vicepresident Junqueras -que vol unir en el projecte de Salou i Vilaseca casinos i turisme familiar- o els ciutadans, pot resultar-nos aviat molt avinent, amb tots aquests greus problemes inclosos.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides