Considerades “modèliques” per l’anterior president, Artur Mas, les adjudicacions de la Generalitat van atraure les mirades més que mai durant l’anterior legislatura quan Josep Antoni Rosell, número dos d’Infraestructures, l’antiga Gisa, fou detingut i imputat pel cas del 3%.
El superior directe de Rosell, el president de l’empresa pública que és la licitadora més gran d’obra pública a Catalunya, era Joan Lluís Quer, qui percebia un sou públic superior al del mateix Mas fins que, el passat mes de novembre, va plegar adduint motius personals i qui, segons un informe de la Sindicatura de Comptes, va infringir el règim d’incompatibilitats durant el seu primer mes en el càrrec.
L’anàlisi fiscalitzador d’aquest òrgan conclou que Quer, entre el 10 de febrer i el 25 de març del 2011, podria haver comès una infracció greu perquè ja presidia Infraestructures i els seus cessaments a l’empresa d’enginyeria Auding -n’era treballador i accionista- no es van elevar al públic fins al 28 de febrer i el 25 de març. Es tracta d’una empresa amb un objecte social molt relacionat amb el de l’antiga Gisa.
La Sindicatura, així mateix, apunta que es van resoldre en possible situació de prohibició de contractar tres expedients xifrats en 691.775 euros (sense IVA) obtinguts per l’empresa de Quer. Per aquest motiu planteja la necessitat de revisar actes i contractes adjudicats durant aquell període.
Segons publica El País, Quer al·lega que la seva baixa a Auding data del 20 de febrer i la seva alta com a alt càrrec públic es va produir l’endemà.
Auding, detalla la Sindicatura, es va embutxacar 12 contractes públics valorats en gairebé 850.000 euros durant el primer any de Quer al capdavant d’Infraestructures, sense comptar aquells on participava en una UTE, detalla El Confidencial.
Quer, d’altra banda, es troba en el punt de mira del Jutjat d’Instrucció número 8 de Barcelona, que investiga l’adjudicació directa de contractes de consultoria per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de la qual Quer va ser gerent, per 7,6 milions d’euros. Les presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes a empreses on Quer tenia interessos fonamenten la querella, que també apunta cap a una dotzena de persones més.
