El pròxim 9 de febrer es reprendrà amb gran expectació mediàtica el judici pel cas Nóos amb Cristina de Borbó asseguda al banc dels acusats amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, i 16 persones més. Al final no ha servit de res que la defensa de la germana del rei Felip VI s’hagi agafat a la doctrina Botin com a un clau roent per aconseguir que la seva clienta no fos jutjada tot i les acusacions de delicte fiscal que pesen sobre ella. Les tres magistrades de l’Audiència Provincial de Palma han decidit no aplicar a la Infanta la resolució que el Tribunal Suprem es va treure de la màniga l’any 2007 per salvar el president del Banc Santander, Emilio Botín, de ser jutjat per un presumpte frau fiscal.
Probablement aquestes setmanes no s’hauria parlat tant d’aplicar la doctrina Botín a la germana del rei d’Espanya si el govern d’Artur Mas hagués fet cas al Parlament en lloc de mirar cap a una altra banda per fer, presumptament, un favor a l’advocat de la Infanta i destacat exdirigent convergent, Miquel Roca. El 5 de març de l’any passat la cambra va aprovar una moció sobre mesures d’urgència social que demanava a la Generalitat que es personés en la causa contra Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin pel cas Palma Arena en defensa de la hisenda pública. La petició buscava evitar que s’apliqués a la Infanta la doctrina Botín, que limita l’acció de l’acusació particular i la deixa sense valor per obrir judici oral si només n’hi ha una i tant el ministeri fiscal com l’advocacia de l’Estat en reclamen el sobreseïment.
La moció, aprovada amb els vots favorables d’ERC, PSC, ICV- EUiA, la CUP i Ciutadans, i l’abstenció de CiU i PP, incorporava una esmena a iniciativa del Grup Ciutadà de Treball contra la Corrupció a Catalunya integrat entre altres per la plataforma Xnet, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, el dirigent de la CUP David Fernández i la revista Cafè amb Llet. L’esmena en qüestió instava la Generalitat a personar-se “com a part perjudicada” en el procés judicial que ha instruït el jutge José Castro “donat que el perjudici efectiu derivat dels delictes contra la hisenda pública podria provocar una reducció en els ingressos del pressupost de la Generalitat”.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
