CDC cobrava una part de les “mossegades” per anticipat

La resta, quan s'adjudicava l'obra
Andreu Viloca va ser tresorer de Convergència
Andreu Viloca va ser tresorer de Convergència

La documentació obtinguda durant els escorcolls a la seu de Convergència i de diverses empreses el passat 21 d’octubre ha possibilitat la reconstrucció, per part de la Fiscalia i la Guàrdia Civil, del modus operandi recaptatori atribuit al partit que lidera Artur Mas pel que fa a les comissions del 3%.

Segons la conclusió dels investigadors revelada per Okdiario, quan Infraestructures de la Generalitat convocava el concurs d’una gran obra, el constructor que volia adjudicar-se-la avançava un pagament a CDC en forma, generalment, de donació a la Fundació CatDem o a la Fundació Fòrum Barcelona (ja dissolta).

Després, segons la mateixa informació, el tresorer convergent Andreu Viloca, actualment a la presó sense fiança, pactava una comissió il·legal d’un 3% a un 12% de l’import del contracte, que s’abonava un cop l’adjudicació ja s’havia efectuat.

El mecanisme s’hauria emprat tant en obres de la Generalitat com d’administracions locals.

La no confessió de Rosell
D’altra banda, segons Okdiario, el secretari general d’Infraestructures de la Generalitat, Josep Antoni Rosell, estava disposat a confessar quan el van portar a El Vendrell per declarar davant del jutge instructor, però el seu advocat ho va impedir. El lletrat, Andreu van den Eynde, segons el mateix diari digital, es va comportar com una mena de “comissari polític”, assegurant-se que Rosell no trencava el silenci i evitant que esquitxés altres figures de CDC.

Van den Eynde, penalista amb despatx al Passeig de Gràcia de Barcelona i professor a la UB, ha intervingut els darrers mesos en programes de La 2 de RTVE, sobre el procediment de Jordi Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional, i de 8tv, per analitzar la sentència dictada contra la cúpula de Caixa Penedès (2014) i, més recentment, la imputació del president Artur Mas pel 9N.

Pel que fa al cas de Mas, va titlar de “vergonya” i de “cosa estranyíssima, estrambòtica” una imputació “per fets així”. “No hi ha ningú, jo crec, que pugui pensar avui en dia que aquesta causa se sostingui des d’un punt de vista tècnic, moral, polític… de cap estil”, va dir Van den Eynde aleshores.

(Visited 30 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari