Mereix ser president de Catalunya qui constava com a beneficiari d’un misteriós dipòsit a nom del seu pare al paradís fiscal de Liechtenstein?
Mereix ser president de Catalunya qui va nomenar i fer confiança en Daniel Osàcar i Andreu Viloca, els tresorers de Convergència imputats pel cas del 3%?
Mereix ser president de Catalunya qui afirma solemnement al Parlament que els contractes d’obra pública de la Generalitat són “impecables”, quan les investigacions judicials han posat al descobert que això és mentida?
Mereix ser president de Catalunya qui ha donat llum verd als escandalosos contractes d’externalització del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat?
Mereix ser president de Catalunya qui tolera que els seus cunyats facin negocis a l’ombra de les administracions governades per CDC?
Mereix ser president de Catalunya qui manté en el càrrec la comissionada per la Transparència, Núria Bassols, a qui el jutge d’El Vendrell ha imputat el seu marit per participar en la trama del 3%?
Mereix ser president de Catalunya qui admet que manté reunions sovintejades amb Jordi Pujol, l’expresident imputat per amagar una fortuna a Andorra?
Mereix ser president de Catalunya qui permet que la seva exmà dreta i spin doctor de capçalera, David Madí, tingui càrrecs en les empreses Applus i Deloitte, que fan grans negocis gràcies a la Generalitat?
Mereix ser president de Catalunya el president d’un partit que apareix com a beneficiari de l’espoli perpetrat al Palau de la Música i que, per això, té les seus embargades per la justícia?
Mereix ser president de Catalunya qui ha portat les finances de la Generalitat a la ruïna, mentre subvenciona generosament els mitjans de comunicació per tal que li “comprin la moto” processista i li tapin els escàndols de corrupció?
Mereix ser president de Catalunya qui paralitza la vida institucional del país perquè exigeix continuar en el càrrec, tot i que les urnes han barrat el pas a les seves pretensions i l’aritmètica parlamentària li és adversa?
Mereix ser president de Catalunya qui, durant anys, va ser un estret col·laborador de Lluís Prenafeta, l’exponent per antonomàsia de la corrupció, imputat pel cas Pretòria?
Mereix ser president de Catalunya qui ha perpetrat traumàtiques retallades socials i ha provocat el col·lapse del sistema sanitari públic?
Mereix ser president de Catalunya qui manté en el govern en funcions els consellers Felip Puig (cas Pujol), Boi Ruiz (cas Innova) i Germà Gordó (cas 3%), sobre els qui pesa l’ombra de la corrupció?
Mereix ser president de Catalunya qui ha instal·lat el país en una provisionalitat política sense precedents, amb tres eleccions en cinc anys i l’amenaça d’una nova convocatòria d’eleccions anticipades el pròxim mes de març?
Mereix ser president de Catalunya qui intenta, de manera absolutament hipòcrita i histriònica, apropiar-se de la memòria de Lluís Companys, el president assassinat pel franquisme?
Catalunya és un país vell i savi que, al llarg dels segles, n’ha vist de tots els colors. Hem estat, som i serem. Per això dic: no. No ens mereixem un president com Artur Mas. La nostra qualitat i la nostra dignitat col·lectiva estan molt per sobre d’aquest oportunista que –per raons que, amb el consentiment d’ERC, només coneixen Jordi Pujol i ell- intenta aferrar-se, de manera desesperada i indecent, a la cadira presidencial del Palau de la plaça de Sant Jaume.
