Ho ha tornat a fer. Artur Mas ha tornat a avançar unes eleccions i ha acabat perdent una dotzena de diputats en relació a les anteriors. Entre CiU, ERC i les CUP tenien 74 diputats en el Parlament anterior. Ara, CDC, ERC, les CUP i la part d’Unió Democràtica que s’ha incorporat a Junts pel Sí s’han quedat amb 72. I aquesta pèrdua d’escons ve dissimulada per l’increment de les CUP, que en tenen set més que ara fa tres anys.
Dels 50 diputats que tenia CiU, CDC i els Demòcrates de Catalunya n’han retingut menys de quaranta. ERC en tenia 21 i s’ha quedaten 20.
El ‘plebiscit’ se suposa que era per veure quants ciutadans votaven a favor de la independència de Catalunya. Durant tota la campanya, els dos grups que s’han definit com a independentistes han estat Junts pel Sí i les CUP. La nit de les eleccions, en veure que entre ambdues formacions treien menys vots que les altres candidatures juntes, Artur Mas va córrer a apropiar-se de Catalunya Sí que es Pot per intentar esgarrapar vots allà on abans no els comptava. Una darrera astúcia per intentar salvar la cara?
En quedar-se amb 62 diputats, Junts pel Sí té menys diputats que Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP plegats. Per tant, Artur Mas no en té prou amb l’abstenció de les CUP per ser elegit president.
Si de debò vol la independència de Catalunya s’ha de fer a un costat. No pot posar en perill el procés que ha liderat fins ara per orgull o per tossuderia. Les urnes del 27 de setembre han dictat que els independentistes estan legitimats per continuar amb el seu projecte, però l’actual president és un llast en aquest camí. Segurament, ell ho sap i probablement anunciarà en les properes hores o dies la seva renúncia.
Qui ens ho hauria d’haver dit fa unes hores? Oriol Junqueras s’ha tret Artur Mas d’enmig. Serà ell la nova cara del lideratge del procés independentista? Hi té molt més dret que un Romeva que no ha estat l’aglutinador de vots que esperava qui el va telefonar per proposar-li anar de número 1 de la llista que ha estat la tomba política del successor de Jordi Pujol.
