El ‘procés’ bloqueja el ‘progrés’. I a l’inrevés

Després de les eleccions del 24 de maig algunes institucions que podrien ser governades per partits d’esquerres o centre-esquerra no ho seran per culpa del famós ‘procés’. Esquerra Republicana podria decantar un bon grapat d’ajuntaments i, fins i tot, la Diputació de Barcelona cap a opcions progressistes però no ho farà. En alguns ajuntaments potser sí que ERC pactarà amb PSC, ICV-EUiA i les plataformes de progrés, però en d’altres no només els regalarà a CiU o se’ls apropiarà amb els vots dels convergents sinó que ho faran arrabassant-los a les candidatures d’esquerres.

La Diputació de Barcelona pot ser l’exemple més clar. ERC, PSC i ICV-EUiA i les plataformes relacionades amb Barcelona en Comú tenen una majoria folgada per governar-la. Fa quatre anys el PP va facilitar l’accés de CiU a la presidència d’aquesta Diputació. Ara serà ERC qui ho permetrà. CiU té 14 diputats. ERC, 11. El PSC, 10. Les plataformes ‘en Comú’, que s’agrupen sota el nom d”Entesa’ 7. PP, Ciutadans i les CUP en tenen 3 cada un. La majoria absoluta està en 26 diputats. Des d’una perspectiva progressista, el més lògic seria que ERC obtingués la presidència amb el suport de PSC, Entesa i, potser, les CUP. Serà això el que passarà? Em temo que no.

Els mitjans de comunicació abocats al ‘procés’ ja han donat per fet que la Diputació continuarà en les seves mans. El Punt Avui, que no diferencia institucions i partits, ja va titular que “El poder institucional continuarà controlant les diputacions”.

Procés i progrés estan enfrontats. L’un bloqueja l’altre. Ada Colau o Teresa Forcades molesten els ‘processionistes’ perquè no volen esperar a adoptar mesures progressistes, socialment justes, a l’adveniment de la independència. I els progressistes es troben amb que la pressa per assolir la secessió entrebanca o situa en un segon terme les mesures urgents que afavoririen els sectors més fràgils i colpits per la crisi. Els pactes post-electorals ‘sobiranistes’ per davant dels ‘progressistes’, per exemple.

Així les coses, els catalans en comptes de debatre si primer és l’ou o la gallina, han de decidir si primer és el procés o el progrés.

Primer procés i el progrés ja vindrà després. O primer progrés i si ve el procés ja ens ho trobarem.

Quina és la teva elecció?

(Visited 27 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari