La “fosca transparència”

El “nucli dur” de Convergència Democràtica (CDC) ha fet una diagnosi correcta de la situació. Un dels grans problemes que afecten el partit és l’obscurantisme que sempre ha caracteritzat les seves finances, amb episodis gravíssims de corrupció com el cas Casinos o el cas Palau de la Música. Amb l’afegitó que prominents personatges del partit, començant pel seu fundador, Jordi Pujol, i l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, apareixen vinculats amb comptes no declarats en paradisos fiscals.

També és una evidència que, durant molts anys, els Pressupostos de la Generalitat han estat sistemàticament “punxats” per la interferència d’empresaris, lobbistes, intermediaris i comissionistes que actuaven, en benefici propi, sota l’empara de les sigles del partit. Això ha fet que les adjudicacions i concessions –especialment, en àmbits “sensibles” com les obres públiques o la sanitat- s’hagin vist, tot sovint, mediatitzades i alterades en benefici d’uns quants “escollits” (els Bagó, Cornadó, Sumarroca, Madí…).

Per mirar de pal·liar aquesta pèssima imatge, que ha convertit Catalunya en un dels països més corruptes de la Unió Europea, la direcció de CDC ha decidit impulsar un seguit de mesures correctores que, tot sigui dit de passada, haurien d’haver estat adoptades per Jordi Pujol des del primer moment que va arribar al Palau de la Generalitat. Però l’administració catalana ha estat, sota l’impuls de CDC, un mer instrument al servei d’una “causa superior”: l’alliberament nacional del jou castellà. Amb l’excusa que el fi justifica els mitjans, la Generalitat ha acabat degenerant en una casa de barrets.

El president Artur Mas ha volgut canviar la façana i ha implementat noves fórmules de funcionament i comunicació per tal d’esvair aquesta pèssima realitat, que ja havia traspassat els murs del Palau de la plaça de Sant Jaume i s’ha acabat convertit en un clam a la societat des que el president Pasqual Maragall va denunciar al Parlament el “problema del 3%”. Ara, per exemple, la Generalitat disposa a la seva pàgina web d’un Portal de la Transparència on es publiquen totes les adjudicacions i subvencions públiques que fa l’administració catalana i també s’ha adherit –pagant quota- a l’organització Transparència Internacional España. A més, acaba de nomenar l’exmagistrada Núria Bassols com a nova comissionada per a la Transparència. Benvingudes siguin aquestes mesures, encara que arribin moooolt tard i forçades per l’ambient irrespirable i la impressionant allau d’escàndols de corrupció que han sacsejat el nostre país.

Passa, però, que quan entro al Portal de la Transparència i consulto les dades que hi bolca el Govern em torno a trobar allà on érem des de fa anys i panys. Es reiteren les adjudicacions a Copisa i a Aglomerats Girona (família Cornadó), a Emte i a Teyco (família Sumarroca). A més, s’abusa sistemàticament dels contractes negociats d’obres i serveis, és a dir sense passar pel preceptiu concurs públic, i és molt freqüent que el preu final de l’adjudicació sigui molt superior al de sortida, quan en bona lògica hauria de ser al revés. Com cal interpretar tot això?

Em passa el mateix que quan passejo per la Barcelona en obres de l’alcalde Xavier Trias. Totes les “constructores del 3%” hi tenen una presència massiva. Només cal fixar-se en els cartells anunciadors que hi ha la via pública. La Casa Gran també ha adoptat la “moda de la transparència”, però ho fa de manera que és molt difícil poder consultar les adjudicacions, els seus imports i els seus beneficiaris finals, ja que es dispersen per districtes o a través d’empreses municipals, de manera que la tasca de seguiment i control esdevé impossible.

En nom de la “transparència”, estem entrant en la “fosca transparència”. Les administracions convergents bolquen tota la informació a la xarxa, sí, però espigant l’allau de dades constato que reflecteixen els mateixos vicis de sempre.

Ho han detectat els sociòlegs que estudien els impactes de la xarxa: l’excés d’informació pot abocar a la desinformació. Mutatis mutandis això mateix succeeix amb la “fosca transparència” que ens ven CDC. Darrere dels llistats d’adjudicacions i subvencions sona la mateixa música que ens acompanya des dels temps del 3%.

Per cert, quan m’adreço a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i pregunto per l’import de la factura de Mediapro per la transmissió de les curses de Fórmula 1 em diuen que no em poden donar aquesta dada perquè és “confidencial”. Un exemple més de la “fosca transparència” convergent.

(Visited 24 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari