Convergència va al paradís

Els paradisos fiscals han estat emprats amb molta freqüència per la família Pujol i destacats dirigents de CDC per amagar negocis "poc honorables" ben lluny del control de la Hisenda espanyola
Mapa dels paradisos fiscals d'òrbita Convergent
Mapa dels paradisos fiscals d'òrbita Convergent

La família Pujol i, per extensió, el pujolisme han usat, durant anys i panys, la discreció i l’opacitat dels paradisos fiscals per camuflar el moviment i l’acumulació de diners lluny de la fiscalització de la Hisenda espanyola. La suposada “herència” del seu pare que Jordi Pujol va confessar el passat 25 de juliol que li havia deixat a Andorra no és un cas “aïllat”. Forma part del “modus operandi” habitual d’aquest clan de poder, que ha dominat Catalunya des de fa més de 50 anys.

Al pare de l’expresident de la Generalitat, Florenci Pujol Brugat, el Jutjat Especial de Delictes Monetaris ja el va enxampar i multar l’any 1959 per tenir un compte no declarat a Suïssa. Quan Jordi Pujol dirigia Banca Catalana, aquesta entitat va comprar una participació del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra (en l’actualitat, Andbank) i, a més, tenia una sucursal al paradís fiscal de les illes Caiman.

El nomenament de Lluís Prenafeta com a secretari general de Presidència de la Generalitat, l’any 1980, no va ser casual. Abans d’entrar a treballar al Palau de la Generalitat, Lluís Prenafeta es dedicava al comerç internacional de maquinària per adoberia per compte de l’empresa italiana Rizzi i estava molt familiaritzat amb les comissions i amb les operacions a través de països fiscalment discrets. En la investigació judicial del cas Pretoria se li han descobert comptes a la banca Rotschild de Lugano (Suïssa) i a Andorra (veure EL TRIANGLE n. 1166).

Un altre personatge central de la “trama Pujol” és l’assessor fiscal Joan-Antoni Sánchez Carreté, que ha “cobert” des de fa anys les declaracions a Hisenda de l’expresident de la Generalitat, de la seva dona i de Jordi Pujol Jr. També ha col·laborat professionalment amb destacats empresaris del “sector negocis” de Convergència, com ara la família Suqué o els Cornadó (Copisa). Joan-Antoni Sánchez Carreté va ser condemnat l’any 2006 pel Tribunal Suprem a dos anys de presó per assessorar una operació de compravenda de minicentrals elèctriques a través de la societat Kujal, radicada al paradís fiscal de Madeira. Lluís Prenafeta, que va mitjançar i “sucar” en aquesta compravenda, també va muntar una estructura jurídica d’evasió fiscal a l’illa portuguesa de Madeira –amb ramificacions a les Seychelles i a les illes Verges Britàniques- a nom de la societat Buic Trading Marketing e Consultadoria Lda, segons han posat al descobert les investigacions del cas Pretoria.

El seu “soci” i company de cel·la a Soto del Real, l’exconseller d’Economia Macià Alavedra, és un veritable expert en paradisos fiscals. S’ha descobert que tenia un “tresor” a Liechtenstein, a nom de Vernet Foundation, connectada al seu torn amb la societat panamenya Vernet Investment. Aquesta estructura, que va servir per amagar uns 6 milions d’euros, bellugava els diners a través de les illes Caiman i tenia una terminal operativa a Andorra, que gestionava el fiduciari Philip McMahan Bolich, antic responsable de la divisió internacional de Banca Catalana. En paral·lel, Macià Alavedra va muntar una segona estructura d’evasió amb base al paradís fiscal de Belize (Amèrica Central) i ramificacions a Nova Zelanda, Nova York i les illes Caiman.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides