Catalunya ha entrat en una terrible decadència. Qui l’ha vista i qui la veu! Els quatre anys que porta Artur Mas a la presidència de la Generalitat són els més nefastos i tràgics de la nostra història recent. No tindrem la independència, però, mentrestant, la nostra economia i la nostra qualitat de vida s’enfonsen cada dia més i més.
Jo creia i crec en Catalunya i en la nostra gent. Jo creia i crec que en la Generalitat i en la nostra capacitat d’autoorganització. Però estem en mans d’uns pèssims polítics i gestors que, com Samsó, han optat per morir matant, encara que això signifiqui la destrucció del país.
Us deixo unes pinzellades d’aquesta Catalunya postTricentenari que em fan saltar espurnes de llàgrimes als ulls:
· Parlo amb amics farmacèutics. Estan desesperats. Els seus col·legues de la resta de l’Estat espanyol han cobrat els medicaments dispensats amb recepta. Ells no i no saben quan. Molts han hagut d’hipotecar les seves cases per culpa dels deutes de la Generalitat.
· Les entitats que treballen per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA) veuen retallades les aportacions que fa la conselleria de Benestar i Família per manca de liquiditat i la seva supervivència està amenaçada
· L’Institut Català de Finances (ICF) ha atorgat un crèdit de 8 milions a l’empresa Panrico que, al seu torn, ha procedit a l’acomiadament de 60 treballadors més. Recordem que Panrico és propietat del ‘fons voltor’ nord-americà Oaktree. Té molts nassos que un banc públic hagi de finançar el funcionament d’una empresa que està en mans d’ultracapitalistes sense escrúpols!
· La Comissió Europea ha emès un ultimàtum al Govern espanyol per la manca de resposta a la gravíssima contaminació que provoquen les mines d’Iberpotash a la comarca del Bages. La Generalitat sempre ha fet els ulls grossos amb les activitats d’aquesta multinacional israeliana, tot i les reiterades sentències judicials que l’obliguen a la restauració dels estralls ecològics que provoca.
· Les “forces vives” de Girona, encapçalades pel seu alcalde Carles Puigdemont, promouen la retallada del parc natural del Cap de Creus per tal que el cuiner Ferran Adrià construeixi la seu del BulliFoundation a la cala Montjoi. El conegut naturalista Jordi Sargatal també dóna suport a aquesta amputació. Quina barra! Volen destruir i privatitzar la cala Montjoi a major glòria del xef que omplia la panxa dels rics!
· L’equip d’una televisió russa ha visitat la vila d’Esblada (Alt Camp) per fer-hi un reportatge i posar-la com a exemple dels pobles abandonats que estan en venda. A Catalunya hi ha més d’un centenar d’antics nuclis de població que han quedat deserts i n’hi ha una desena que es poden comprar a preu de saldo. És un símptoma esfereïdor del nostre fracàs institucional i col·lectiu.
· Mentrestant, la Comissió de valoració dels honors i distincions de Premià de Dalt ha acordat, per unanimitat, mantenir la designació de Jordi Pujol com a fill adoptiu de la vila, així com el nom de la plaça que porta el seu nom i l’estàtua que ha estat erigida en el seu homenatge. L’Ajuntament ha ratificat aquesta decisió.
Pobra, trista, bruta i caïnita Catalunya!
