Hisenda sospita de la confusa i precipitada formalització de l’aval de Laporta de 2021

Ha obert una investigació per a aprofundir en una operació financera que en el seu moment va vulnerar obertament la Llei de l'Esport i els estatuts del Barça encara que la Gestora i LaLiga van mirar cap a una altra costat

Joan Laporta i Eduard Romeu

Diversos mitjans s’han fet ressò recentment d’una misteriosa investigació d’Hisenda sobre els detalls de la configuració de l’aval que, quasi miraculosament, va fer president a Joan Laporta el 17 de març de 2021, deu dies després d’haver guanyat les eleccions sense haver fet els deures, és a dir sense un aval que presentar. Si més no, en el format que l’incaut Jaume Giró, membre de la candidatura guanyadora i presentat en la campanya electoral com el futur vicepresident econòmic, havia preparat minuciosament, igual que l’emissió de bons per a esmenar el desequilibri econòmic causat per la pandèmia. Quan Laporta li va confessar a Giró que, en cap cas, l’aval seria com el preveu la llei, mancomunat i solitari, sinó discriminatori i segregacionista, que uns pagarien deu vegades o quinze vegades més que ell i el seu nucli dur, la reacció de Jaume Giró va ser la d’eixir corrent. Lògic.

Curiosament, no obstant això, la subhasta pública dels càrrecs directius a canvi de diners, com ho va ser el del vicepresident econòmic Eduard Romeu, en contrapartida als 40 milions posats en garantia per José Elías, propietari de Audax entre altres societats, o d’una empresa de Jaume Roures per altres 20 milions i de l’aportació de diversos directius més, atrets per la seducció del poder de la Llotja del Camp Nou, no va cridar l’atenció de la premsa en aquell moment ni de la Comissió Gestora o de LaLiga, que va validar aquest aval, malgrat la seva escandalosa aparença i provada il·legalitat.

Tampoc en aquest moment el frau estatutari va atraure l’interès d’Hisenda, que ara fa setmanes que cita a declarar a alguns dels avaladors amb la finalitat de conèixer tots els detalls d’una operació que, finalment, va aconseguir els 124,7 milions d’aval exigit per la Llei de l’Esport, corresponent al 15% del pressupost de despesa de l’exercici en curs 2020-21.

Per quin motiu, més de dos anys després, ha arrancat aquesta investigació l’Equip Central d’Informació de l’Agència Tributària? La directiva afirma desconèixer que s’hagi iniciat cap procés relacionat amb una inspecció que afecti el FC Barcelona. Això s’entén i no podria ser d’una altra manera perquè, en definitiva, la prestació de l’aval no interfereix ni impacta en el balanç del club, ja que, precisament, la seva prestació és un assumpte absolutament privat per part d’una sèrie de socis que es comprometen a avalar per a cobrir possibles pèrdues patrimonials, si es produïssin, al final del mandat. Les garanties, contra el patrimoni personal de cadascun dels directius, es dipositen a LaLiga. No hi ha més ni cap vincle amb el club.

Si Hisenda sospita que els avals es van negociar subjectes a interessos empresarials o estratègics que res tenen a veure amb els del club i que, a més, es van formalitzar al marge de la llei, llavors es posarà les botes. Es toparà amb que, per a començar, cada directiu electe havia d’avalar la mateixa quantitat, proporcional al percentatge resultant de dividir la seva quantia pel nombre de directius, inicialment setze entre 124,7 milions. En segon lloc, la mateixa normativa específica clarament que només poden i deuen avalar de forma obligada i personalitzada els directius de les candidatures oficialment proclamades per la junta electoral després del recompte i validació de les signatures recollides entre els socis.

Pes aquesta raó, tot aquest procés pretén impedir el que va fer Laporta l’endemà de sortir-ne guanyador en el recompte de les urnes. D’una banda, extorquir als ‘nous’ directius exigint-los un aval superior a l’acordat i els hi correspondria i, per un altre, posar a la ‘venda’ els llocs lliures, quatre dels quals van anar a parar il·legalment a socis que no complien l’estricta condició preceptiva d’electes.

Així, els intrusos van ser quatre, Ferran Olivé, avui tresorer de la junta a temps complet exercint funcions de gerent, que va avalar 8 milions, Àngel Riudalbas (6 milions) i Joan Soler (6 milions). Romeu, amb diners i propietats de tercers que van rebre, de moment, un benefici directe en forma d’un enorme impacte mediàtic, brutal en el cas d’Audax l’amo del qual, José Elías, i veritable avalador, va admetre haver realitzat la major campanya somiada de màrqueting a un preu ridícul. Orpheus Media va ser l’empresa que va avalar en nom de Roures i va ser Mediapro, holding al qual pertany Orpheus Media, la triada per a la realització del nou Museu del Barça i també del provisional mentre duren les obres al Camp Nou. Això, és clar, abans que Mediapro es desfés de Jaume Roures.

La qüestió de fons, incerta ara com ara, radica en saber quina és la cerca de la prospecció fiscal en marxa. Fins al moment, en matèria electoral, Hisenda només havia investigat -i multat- a tota la directiva de Sandro Rosell després de guanyar les eleccions en 2010 per l’origen dels fons comuns empleats a pagar les despeses de campanya, sobre els quals realment, per tractar-se el Barça d’una associació sense ànim de lucre, no existia ni existeix una regulació específica. Aquella actuació d’Hisenda, no obstant això, ha estat única en la història i només ‘contra’ Rosell, mentre la resta de les directives, especialment les de Laporta, han gaudit d’absoluta immunitat.

I, de fet, Laporta continua sent ‘intocable’ en aquest sentit. Per aquesta mateixa raó sorprèn el pas cap endavant donat ara per Hisenda i més encara que es concentri en la morfologia de l’aval per més mutant, monstruosa i retorçada que sigui.

Si a més vol rebuscar en la sòrdida i encara més fosca procedència del pagament del manteniment anual de l’aval, d’1,7 milions, a raó de 130.000 euros per cap, se sorprendrà de la barra i la frivolitat que es gasten en l’univers laportista. Com els avaladors ja es van sentir àmpliament víctimes d’un abús per part de Laporta, el mateix president va aplacar la seva ira a força de trobar la manera d’evitar-los, almenys, els costos financers afegits.

Com ha sigut revelat recentment, un compte del Banc de Sabadell, a través del qual es va efectuar el pagament d’1,7 milions corresponent, va rebre ingressos procedents de Capital Planet, empresa de Xavier Laporta, el germà del president, de l’amic israelita i exsoci de Laporta, Moshe Benisty, i de ISL Management, governada pels catalans Àlex Isern i Marc Segarra que al seu torn és responsable de les Barça Academy als Estats Units i que va participar en l’organització de la gira nord-americana del primer equip a l’estiu de 2022.

Aquest és, si més no, el relat que ha transcendit d’aquest aval la fabricació del qual a la carrera va ser retransmès per la premsa amb un entusiasme i celebració sense precedents perquè, en cas de no haver-se presentat, les eleccions s’haurien repetit. Si a més conté secrets que encara no han vist la llum només és qüestió de temps que els tècnics d’Hisenda facin el seu treball. L’única seguretat és que hi busquen alguna cosa o a algú -per això si han possat- i que allò que puguin trobar superarà totes les seves expectatives i fins a la seva pròpia imaginació.

(Visited 218 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari