Enguany, els reis mags d’Orient han arribat a Barcelona abans d’hora. En concret, el “rei de l’acer” va fer-ho el passat 5 de desembre i, durant tres dies, ell, la seva família i els seus convidats es calcula, segons l’alcalde Xavier Trias, que van gastar uns 60 milions d’euros en hotels, botigues i empreses de la ciutat.
L’hindú Lakshmi Mittal passa per ser el cinquè home més ric del planeta, segons la classificació de ‘Forbes’. Controla el 43,3% del grup ArcelorMittal Steel Company, primer productor mundial d’acer i propietari d’explotacions mineres als cinc continents. La seva neboda, Shristi Mittal, de 26 anys -que treballa com a directora de Global Resources a la divisió europea del grup- s’ha casat amb Gulraj Behl, un executiu de la banca HSBC i van decidir celebrar una boda espaterrant a Barcelona.
Conflictes a França
Però el ‘rei de l’acer’, que ha deixat caure aquesta benaurada pluja de diners a la capital de Catalunya, és un personatge molt controvertit en altres països europeus. A causa de la conjuntura econòmica mundial adversa i del gran endeutament que suporta a causa de l’esbojarrada política de compres que ha fet en els últims anys, el grup ArcelorMittal està, en l’actualitat, en plena reestructuració de les seves empreses.
Ha aturat la producció de la fàbrica de Grandrange (França) i, després d’un sonat conflicte social, ha abandonat la planta de Florange, a la regió francesa de la Lorena. A Bèlgica, també ha provocat un terratrèmol amb l’anunciat acomiadament de 1.300 treballadors dels alts forns de Lieja. El passat 15 d’octubre, un treballador d’aquesta fàbrica, Alain Vigneron, es va suïcidar. En la carta de comiat adreçada a la seva família deia: “Sabeu que us estimo, però el Sr. Mittal m’ho ha pres tot: l’orgull, la bona educació i el coratge de lluitar per la meva família”.
Fugida endavant
D’origen humil, Lakshmi Mittal va començar a treballar en el taller metal·lúrgic del seu pare a Calcuta. La primera gran operació la va fer amb la compra d’uns alts forns en fallida a Indonèsia, a l’any 1976. La seva estratègia empresarial sempre ha estat la mateixa: comprar indústries en crisi i fer-hi dràstiques reduccions laborals per obtenir-ne rendibilitat. Va repetir la jugada a l’any 1989 a Trinidad i Tobago i, en caure el Mur de Berlín, es va llançar a la compra compulsiva de les velles indústries del bloc soviètic. D’aquesta manera, té instal·lacions per a la producció d’acer al Kazajstan, Romania, República Txeca, Polònia, Ucraïna, Macedònia, Bòsnia…
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
