Després de la cascada de casos de corrupció que taquen totes les institucions de l’Estat, l’opacitat dels comptes dels partits polítics -permanentment sota sospita- havia arribat al grau d’alarma en l’opinió pública. És per això que, finalment, el Tribunal de Comptes s’ha afanyat a posar al dia la supervisió de la comptabilitat dels partits i de les seves fundacions associades.
Del detallat informe que acaba de publicar aquesta institució, de 693 pàgines, es dedueixen diverses coses. Primer, que la gran majoria dels 29 partits i coalicions electorals analitzades té una situació econòmica molt precària i que, a més, estan fortament endeutades amb la banca. Segon, que la subsistència dels partits polítics està totalment supeditada a les subvencions públiques que reben, ja que les quotes que paguen els militants amb prou feines cobreixen el 8% de les despeses generals de les formacions. Tercer, que si es tractés d’empreses privades, 17 estarien en fallida tècnica.
EL CÀNCER DE LA CORRUPCIÓ
El finançament dels partits polítics està regulat per dues lleis: una de 2007 i l’última de 2012. Es tracta d’intents benintencionats d’aclarir els comptes de les formacions polítiques, impedint que es reprodueixin els casos de finançament il•legal lligats al pagament de comissions per part d’empreses beneficiàries de contractes i adjudicacions de les administracions, mètode mafiós que ha proliferat en els últims anys.
Aquest dràstic forrellat a les aportacions privades incontrolades es plasma en el límit de 107.804 euros anuals amb el qual poden contribuir els particulars i empreses al finançament d’un partit polític. No obstant això, feta la llei, feta la trampa. S’ha pogut constatar que hi ha grans corporacions, especialment constructores d’obres públiques, que utilitzen les seves filials per fer diverses aportacions simultànies a la formació que desitgen afavorir, de manera que vulneren l’esperit però no la lletra de la legislació vigent.
LA XARXA CLIENTELAR
El resultat d’aquesta nova normativa és que els partits polítics han passat a ser, en la pràctica, uns organismes dependents gairebé totalment dels pressupostos públics. Si ens fixem en l’any 2011, auditat pel Tribunal de Comptes, dels 624,9 milions que van ingressar els 29 partits i coalicions, 316 ho van ser en concepte de subvencions públiques per despeses electorals, 238,4 milions en subvencions públiques per despeses generals i només 70,5 milions d’aportacions privades, ja fos en concepte de quotes (43,2 milions) o aportacions particulars d’empreses (27,3 milions).
De fet, els partits s’han convertit en una gran agència de col•locació i es calcula que, directament o indirecta, procuren feina a unes 145.000 persones, a través de les institucions de govern que controlen. En el cas de dirigents alliberats, estructures internes, parlamentaris, diputats autonòmics, alcaldes, regidors i assessors s’estima que de l’organització partidista espanyola depèn el sou d’unes 60.000 persones.
EN MANS DELS BANCS
No obstant, com revela l’informe del Tribunal de Comptes, les quantioses subvencions públiques que reben els partits no són suficients per mantenir la seva activitat pública. El deute amb els bancs que mantenien els partits a 31 de desembre 2011 ascendia a la barbaritat de 270,9 milions d’euros. La reflexió és obligada: com poden els polítics fer passar per l’adreçador els bancs, grans responsables del desastre econòmic que patim, si, alhora, els tenen presoners dels crèdits que els han concedit?
Encapçala el rànquing de partits més endeutats amb la banca el PSOE (70,1 milions) i el PSC (12,9), seguits del PP (77,9 milions), Convergència i Unió (32,4 milions), Partit Nacionalista Basc (27,7 milions), Esquerra Unida (17,4 milions) i Iniciativa per Catalunya (16,1 milions). En canvi, Esquerra Republicana només arrossega un deute bancari de 2,5 milions d’euros.
El resultat d’aquesta situació és que 17 dels 29 partits i coalicions electorals estan en fallida tècnica. El balanç negatiu l’encapçala la federació Convergència i Unió, amb un desfasament comptable de 21,3 milions. La segueix Esquerra Unida, amb un saldo negatiu de 14 milions, el Bloc Nacionalista Gallec (-3,4 milions) i Iniciativa per Catalunya (-3,1 milions).
