Segons explica a EL TRIANGLE Álvaro López, portaveu de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), el motiu oficial de la seva retirada és «la cerca de restes d’estucat» en les parets d’entrada a la biblioteca, que van ser pintades anys enrere.
A preguntes d’aquest setmanari, el portaveu de l’Icub afirma que no hi ha un projecte per a aquestes obres, ni s’ha convocat un concurs públic, ni existeix cap partida pressupostària específica, ni tampoc una empresa adjudicatària per realitzar-les. Segons la versió oficial, aquests treballs seran realitzats pels propis serveis de manteniment de l’Ajuntament «a través de restauradors autoritzats» i, una vegada acabats, es procedirà a la recol•locació de les cinc làpides.
DONACIÓ A LA CIUTAT
Com va informar EL TRIANGLE en la seva edició de la passada setmana, la retirada de les plaques va emanar d’una ordre directa del regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Aquesta decisió, que ha corregut com la pólvora per les xarxes maçòniques, ha provocat queixes formals dels representants de diverses lògies, que van fer patent el seu malestar a l’alcalde de la ciutat.
La Biblioteca Arús és un dels màxims exponents de la petjada de la maçoneria a Barcelona. Va ser una donació del destacat maçó Rossend Arús (1845-91) a la ciutat i és la primera biblioteca pública que va obrir les seves portes als barcelonins. Disposa d’un impressionant catàleg de llibres antics i constitueix un dels arxius europeus més importants sobre la maçoneria i l’anarcosindicalisme. En els últims anys, personatges com l’exalcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, li han fet donació dels seus arxius personals perquè quedessin en bones mans.
EL REGIDOR SECTARI
En homenatge a aquest mecenes, cinc organitzacions maçòniques li van dedicar unes plaques de reconeixement, que van ser col•locades en el vestíbul d’accés a l’escalinata d’entrada, presidida per una reproducció de l’estàtua de la Llibertat que il•lumina l’arribada al port de Nova York. En concret, les làpides van ser donades per la Gran Lògia d’Espanya (GLE), la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), el Dret Humà, la Gran Lògia Femenina (GLF) i el Gran Orient de Catalunya (GOC).
El regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana (CiU), destaca per ser un sectari radical i ho demostra amb polèmiques actuacions. Per exemple, ja va ordenar retirar, setmanes enrere, una placa dedicada a la Constitució liberal de 1837 que estava situada en un angle de la plaça de Sant Jaume. A ell es deu també la prohibició de rodar unes escenes de la sèrie televisiva històrica dedicada a la reina Isabel la Catòlica en el palau del Tinell o la censura d’uns cartells propagandístics on apareixia la imatge d’un torero. La seva ordre taxativa de retirar les cinc làpides maçòniques de la Biblioteca Arús respon a aquesta visió ultranacionalista que aplica al pluralisme ideològic i cultural.
«ÉS UN MENYSPREU»
En declaracions a EL TRIANGLE, el catedràtic Joan-Francesc Pont, un dels membres destacats de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), considera que «la supressió d’aquestes plaques, decidida per una sola persona, Jaume Ciurana, és un menyspreu als donants, una desautorització als responsables de la Biblioteca durant les últimes èpoques, una incongruència amb els acords existents entre aquesta institució i les lògies i un error fàcilment constatable, mereixedor d’una solució ràpida i elegant».
En adonar-se de l’escàndol provocat amb la seva decisió i davant les severes queixes que han expressat els representants de les diverses lògies maçòniques a l’alcalde de la ciutat, el regidor Jaume Ciurana ha optat, en aquesta ocasió, per fer marxa enrere en la seva «fúria censora». Per això, no ha trobat una excusa millor que treure’s de la màniga unes suposades obres de restauració del vestíbul d’entrada a la Biblioteca Arús per justificar la seva actitud sectària.
La veritat, segons ha pogut constatar EL TRIANGLE, és que l’ordre de retirar les làpides va ser anterior a l’anunci de gratar els murs per buscar un suposat estucat. Els tècnics municipals encarregats de realitzar aquests treballs s’han presentat a la biblioteca una vegada ja havien estat retirades les cinc plaques, quan el lògic és que la seqüència hagués estat a l’inrevés.
