Els fets de Blanquerna, quan una dotzena d’ultradretans van irrompre amb empentes, crits i gasos lacrimògens a la delegació de la Generalitat a Madrid en plena Diada, són més que un incident, tal com els considera el ministre de l’Interior, el popular Jorge Fernández Díaz, perquè signifiquen la presentació en públic d’una plataforma d’extrema dreta nascuda per tenir impacte mediàtic i electoral: La España en Marcha (LEM), que aplega formacions com la Falange, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nudo Patriota, Acción Nacional Revolucionaria, Vieja Escuela i Respuesta Estudiantil.
En les tres últimes dècades, a l’extrema dreta política eren pocs i malavinguts, però ara s’ha produït un canvi perquè, si bé continuen sent una minoria marginal, s’han organitzat en una plataforma que aplega una munió de grupuscles, amb la intenció de tenir incidència social, tant en la premsa com en les urnes. Fonts policials assenyalen a aquest setmanari que els fets de Blanquerna no són una bretolada més dels ultres, sinó «una carta de presentació».
El manifest del 18 de juliol
La España en Marcha es va constituir el 18 de juliol passat, una data que per a ells està carregada de simbolisme, quan van difondre un manifest conjunt de les entitats fundadores: «Fem una crida a eliminar i deixar de banda aquelles petites diferències que ens separen, sacrificant qüestions secundàries, per unir-nos en allò que és fonamental, sumant idees i sentiments al voltant de la integritat i independència de la nostra pàtria, mantenint la seva unitat i la seva vocació de nació respectada».
L’assalt a la delegació de la Generalitat va ser una acció premeditada, calculada, planificada per aconseguir visibilitat i per atraure adeptes que simpatitzin amb la seva defensa de la «unitat de la pàtria», o el que per a ells és el mateix, amb la seva croada contra el separatisme català. Sabien que si no es produïen ferits de consideració entre el públic de la delegació madrilenya de la Generalitat, les penes que els imposarien serien lleus, que no passaran d’una multa -de 300 a 900 euros- malgrat que se’ls acusa de delictes com els d’amenaces, lesions i atemptat.
Més informació a l’edició d’aquesta setmana d’EL TRIANGLE
