La porta giratòria entre l’administració pública i l’empresa privada funciona molt bé en diversos casos. Aquest dimarts s’ha sabut que l’exministre Rodrigo Rato i expresident de la de la nacionalitzada Bankia, imputat per diversos delictes per la fallida de l’entitat, torna al Banco Santander com a assessor. Per la seva nova tasca cobrarà uns 200.000 euros l’any. Hi ha més casos a nivell estatal com el de Rato, ja sigui del bàndol del PP o del PSOE.
Un dels més coneguts és el de l’expresident del Govern espanyol, José Maria Aznar. El seu currículum postpresidència està ben farcit i ben remunerat. El 2006 va ser nomenat conseller de NewsCorp, el grup global de mitjans de comunicació que controla el magnat d’origen australià Rupert Murdoch. Aznar va percebre el darrer any fiscal una retribució de 247.639 dòlars (198.112 euros). Des de 2011 també és assessor extern de la companyia elèctrica Endesa per l’Amèrica Llatina, tot i que el seu paper és fer de lobby en les decisions del Govern en matèria energètica. Segon les últimes dades conegudes, Aznar cobra uns 200.000 euros anuals fixes per assessorar l’elèctrica que precisament va acabar de privatitzar durant el seu mandat.
L’activitat de l’expresident espanyol no s’acaba aquí. El passat mes de maig es va anunciar el seu fitxatge com assessor per DLA Piper, el despatx d’advocats més important del món per facturació i nombre de professionals.
Un altre expresident del Govern espanyol –entre 1982 i 1996- com és Felipe González també va donar el salt a l’empresa privada el desembre de 2010. L’exlíder del PSOE es va incorporar a Gas Natural Fenosa com a conseller independent de la societat, amb una retribució de 126.500 euros bruts anuals. En el moment d’anunciar la seva contractació, l’empresa catalana participada per La Caixa i Repsol YPF va detallar que González també seria accionista de la societat, tot i que no va quantificar la seva participació.
També hi ha exministres que han participat de forma activa en aquest mercat tant preuat. És el cas de l’exministre de Treball i exportaveu del grup parlamentari del PP, Eduardo Zaplana. Un polític que no va aguantar ni un mes i mig de diputat ras al Congrés i les seves ànsies econòmiques el van empènyer a acceptar l’oferta de la companyia Telefónica de César Alierta per ocupar el càrrec de delegat de l’empresa a Europa. Des de gener de 2012 Zaplana ja no forma part del consell d’administració de Telefónica, però forma part de la multinacional espanyola com adjunt a la secretaria general adjunta a la presidència. El seu salari anual en el moment de fitxar per l’operadora oscil·lava entre els 500.000 i els 600.000 anuals.
Un altre exministre de la vella guàrdia d’Aznar, Ángel Acebes, va fitxar l’abril de 2012 per la companyia elèctrica Iberdrola per fer la tasca de conseller extern. L’exministre d’Interior del Govern espanyol percep una quantitat anual superior als 400.000 euros bruts anuals. En el moment de ser fitxat per Iberdrola, Acebes era vocal del consell d’administració de Banco Financiero y de Ahorro (BFA), la matriu de Bankia.
Si mirem a les files del PSOE també és fàcil trobar exemples d’aquesta porta giratòria. Ni més ni menys que l’exvicepresidenta econòmica Elena Salgado, una figura amb molt de pes durant el segon Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Endesa va fitxar a Salgado per fer de consellera externa de la seva distribuïdora xilena, Chilectra, només tres mesos després de la seva sortida del Govern Zapatero. El seu salari en el moment de ser contractada era d’entre 35.000 i 70.000 euros cada any. Per rematar la jugada l’abril de 2012 Abertis va incorporar Salgado al seu consell assessor de Madrid.
I un altre exemple, i n’hi ha més, és el seu antecessor en el càrrec, l’exministre d’Economia, Pedro Solbes, que també és conseller de la companyia italiana Enel, l’empresa matriu d’Endesa. En el primer exercici complet Solbes va cobrar d’Enel 132.000 euros, el 2012.
