Qualsevol tipus de reivindicació social per donar la veu al poble, més enllà de posar una papereta arrugada o en blanc a una urna, compta amb el meu suport. Per això participaré, com a informador, tant de la via catalana com de la iniciativa per encerclar La Caixa.
La darrera entrevista concedida per Carme Forcadell, de l’Assemblea Nacional de Catalunya, i publicada a El Triangle, augura l’èxit de participació a la cadena humana independentista de la Diada. Serà la resposta clara de bona part de la ciutadania a l’embolic declaratiu al qual ens sotmet la classe política a diari.
Jo, que vaig néixer durant la transició, he viscut sempre en una monarquia parlamentària que mai he entès. Perquè si pots escollir democràticament qui et governa també hauries de poder triar sota quin sistema polític has de viure.
Com que més enllà de les enquestes del CIS dubto que ningú ens pregunti si estem d’acord o no amb la monarquia, ni tan sòls si acceptem que aquesta sigui representada exclusivament per la família Borbó, proposo la Via republicana.
De punta a punta d’Espanya, de nord a sud i d’est a oest, per reivindicar veu i vot en aquesta decisió que cap partit representatiu de l’Estat s’atreveix a posar damunt la taula.
Aquesta setmana preguntem a El Triangle sobre si s’hauria d’acusar els Ducs de Palma d’alçament de béns per la venda del palauet de Pedralbes, costejat en part pel Rei i reformat amb els diners públics que Urdangarín va rebre dels governs balear i valencià.
El 90% de les respostes aposten pel sí, perquè faran negoci a costa nostra. Un 5% considera que sí, perquè es cobreixen les esquenes davant un possible embargament. I un 5% no els acusaria, perquè estan en el seu dret.
Si els resultats de l’enquesta els poséssim damunt un mapa d’Espanya, les línies de l’AVE quedarien curtes per encabir la gent que participaria a la Via republicana. I això que de quilòmetres d’alta velocitat, en aquest país, en sobren.
