D’entrada, vull expressar tot el meu suport afectiu a la família de l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i, de manera especial, als dos fills menuts que té amb la seva esposa Neus, que creixen des de fa vint dies sense l’escalf i la presència necessària del seu pare. El mateix alè solidari i humanitari tinc per les famílies dels dos Jordis i dels set exconsellers que estan a la presó. La separació d’un ésser estimat sempre és dolorosa i molt més tractant-se d’infants, que no tenen la culpa de les batusses dels adults.
Vull dedicar també tota la meva empatia amorosa als nens i nenes de les tres escoles de la Seu d’Urgell que han estat víctimes d’uns mestres poc curosos que, sense tenir en compte la curta edat dels infants ni els seus sentiments familiars, han introduït el verí del debat secessionista a les aules i per això estan ara mateix sota la lupa de la justícia. En altres centres educatius de Catalunya hi ha pares que han formulat queixes i denúncies pel mateix motiu.
El soroll de l’envit independentista és tan eixordador i els traumes emocionals que provoca són tan profunds que hi ha una generació de petits catalans que quedarà marcada per sempre per aquesta sotragada política. Digueu-me: hi ha dret a això? Per què fem patir els infants amb una absurda pugna identitària que no té cap raó de ser en el segle XXI?
Oriol Junqueras em mereix tot el respecte com a persona i desitjo, de tot cor i pel bé de la seva família, que surti com més aviat millor de la presó d’Estremera. Però també li demano que es miri al mirall i faci l’exercici de reconèixer tot l’immens mal que, com a president d’ERC i vicepresident d’Economia i Finances de la Generalitat, ha fet a la nostra societat, començant pels nens i les nenes.
Ell viu en una localitat, Sant Vicenç dels Horts, d’on ha estat alcalde, que és una síntesi de la Catalunya d’avui, on els nadius i els immigrants s’han barrejat harmoniosament des de fa dècades i formem una única comunitat. Per què promou la seva divisió, apel·lant a una il·lusòria república independent que fereix el legítim sentit de pertinença dels qui no volen renunciar a ser espanyols?
Com a exresponsable d’Economia i Finances, Oriol Junqueras també ha estat un absolut desastre. Ell és el culpable directe de la fugida de més de 2.500 empreses -entre les quals, les dues principals entitats financeres catalanes- i de la paràlisi que pateixen sectors clau de la nostra economia, com el comerç i el turisme. L’hecatombe que ha provocat no té precedents i en pagarem les conseqüències durant molts anys.
Oriol Junqueras no mereix ser candidat a la presidència de la Generalitat. Oriol Junqueras, senzillament, ha fracassat en tots els seus pronòstics i ha de plegar i tornar a casa, si aquest és el seu desig.
