Menys conegudes que les influències dels anys 30 en el nou president de la Generalitat, Quim Torra, són les d’un passat més recent, tot i que ell es va referir a una ben concretament.
El 2009, en un article publicat a El Matí, Torra va escriure que coneixia personalment Salvador Sostres des de feia un any i que “ja no me’n recordo des de quan la meva vida comença cada matí llegint la seva columna de l’Avui“.
“Aviat vam començar a parlar de política. No m’és difícil, coincideixo gairebé sempre amb ell. Diria més, penso el que penso perquè ell ha escrit el que ha escrit. «Som el que hem llegit», va escriure un dia, i jo el llegeixo a ell. No puc fer-hi altra cosa”, explicava.
Després especificava que coincidien llavors en “la urgent necessitat de la independència de Catalunya, en què Artur Mas és el candidat més ben preparat, en què Joan Carretero representa per fi un separatisme seriós, en què el tripartit és una catàstrofe per la nació, en què volem els millors resultats per CiU i per Reagrupament (i per una ERC que deixi el tripartit enrere), que l’únic adversari són els socialistes“.
Aquell va ser l’any que Sostres va plegar de l’Avui, una capçalera que es va fusionar amb El Punt. Aquest columnista, que després de passar per El Mundo publica a l’ABC i és força crític amb el procés (i amb el mateix Torra), ja era famós fa una dècada pels seus escrits reaccionaris i classistes, sovint vexatoris. Recentment, ha donat suport… al socialista Miquel Iceta.
A més, Torra va publicar al seu blog una entrevista concedida per Sostres al Diari de Girona, també el 2009, en la qual, preguntat sobre si la immigració andalusa va ajudar a aixecar Catalunya, el polèmic columnista responia: “Catalunya l’han aixecat els catalans. Després, la mà d’obra és intercanviable”.
Tots dos van coincidir amb un ampli estol de coneguts nacionalistes, algun dels quals cèlebre per manifestacions de menyspreu els espanyols, al think tank Fundació Catalunya Oberta, impulsat per Lluís Prenafeta, qui va ser mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat durant els anys 80.
