Després que la justícia alemanya hagi decidit extradir l'expresident Carles Puigdemont, però només pel delicte de malversació i no per rebel·lió, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, es pren fins dilluns per resoldre què fer amb l'embolicada extradició.

La decisió alemanya suposa que mentre els polítics empresonats s'enfronten a penes que poden arribar als 30 anys de presó, el qui va ser president de la Generalitat, només s'enfrontaria a un màxim de vuit anys.

Així, ara el jutge Llarena s'enfronta a una difícil decisió: o acceptar l'extradició pel delicte de malversació i, per tant, crear un greuge comparatiu, o tornar a renunciar a l'extradició, amb el desgast que això implicaria.

D'altra banda, davant el primer revés alemany, quan el Tribunal de Schleswig-Holstein va plasmar en una acta inicial que no veia prou violència per entendre que la rebel·lió imputada fóra equiparable al seu delicte d'alta traïció, el Suprem va anunciar que estudiava dirigir-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per plantejar una qüestió prejudicial en relació amb les euroordres.

Acudir al TJUE suposaria deixar en suspens el lliurament de Puigdemont fins que es pronunciés el tribunal de Luxemburg, el que en la pràctica implicaria ajornar la resposta a Alemanya sobre si s'accepta o no el lliurament.