El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha desinflat el relat de la número dos d’ERC, Marta Rovira, segons la qual el govern de la Generalitat va rebre amenaces de l’Estat sobre “morts i sang” als carrers si no desistia de tirar endavant i declarar la independència.
Ribó, en concret, ha dit que, com “el 95%” dels que van participar en les reunions que van tenir lloc al Palau de la Generalitat, va alertar que “determinats moviments de les institucions catalanes” podrien provocar una “reacció contundent” de l’Estat, però “res més”. Ha afegit que no estava al cas de cap moviment d’armes a les instal·lacions militars de Sant Climent Sescebes.
Aquest mateix dilluns, en roda de premsa, el portaveu d’ERC Sergi Sabrià ha defensat les controvertides manifestacions de la número dos del seu partit tot esgrimint declaracions, que només hi estaven genèricament vinculades, de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, i del portaveu del PP Pablo Casado. Cospedal va dir que l’exèrcit tenia com a missió garantir la unitat d’Espanya i Casado va recordar que l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria acabar com Lluís Companys, per bé que es referia clarament a l’ingrés a la presó del 1934 i no a l’execució del 1940.
Les darreres hores la CUP ha adobat el relat de Rovira indicant, per veu de la seva exdiputada i cap de llista per Lleida Mireia Boya, que els van avisar que els vincularien amb “algun atemptat amb morts al carrer”. És a dir, amb “violència de falsa bandera lligada al moviment independentista i especialment a l’esquerra independentista”, ha explicat Boya a Catalunya Ràdio.
Anteriorment, l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, el qual també va ser un dels mediadors, ha negat categòricament l’existència d’informacions sobre violència per part de l’Estat en cas que el govern de Puigdemont hagués proclamat la independència.
El cantautor i diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, per la seva part, ha fet costat la seva excompanya de bancada en els següents termes: “Respecte a les declaracions de Marta Rovira, jo era a la reunió. No recordo si es feren servir les paraules sang o fusells, no vaig apuntar res, però que, al final de les converses, les persones reunides entenguérem que ja no es respectarien ni hisendes ni vides, totalment cert. I tant!”.
