Eslovènia, el model en què s'ha inspirat el president Carles Puigdemont per deixar en suspens la declaració d'independència catalana, que va donar pas a una secessió de referència, ha marcat distàncies les darreres hores amb el procés català a través de dues de les seves veus més rellevants.

El primer ministre Miro Cerar ha expressat que la situació d'Eslovènia a principis dels anys 90 és "completament diferent" a la de Catalunya en l'actualitat, tot adduint que Iugoslàvia, a diferència d'Espanya, "no era un Estat democràtic" i havia començat a descompondre's. Per a Cerar, que s'ha mostrat crític amb l'ús de la força policial l'1-O, una "qüestió sobre l'autodeterminació ha de resoldre's en línia amb l'ordre constitucional d'Espanya (...) sense violència, democràticament i amb diàleg".

Matjaz Sinkovec, un dels signants de la declaració de sobirania eslovena del 1990, troba que només es pot establir una comparació "superficial" entre els casos del seu país i Catalunya, recull El Confidencial. Pel que fa a la votació de l'1-O, diu que no es pot comparar amb el referèndum eslovè. "El nostre va funcionar segons estàndards internacionalment acceptats, sense cap interferència externa, i van assolir un resultat històric extremadament clar, aclaparador. Fins on jo entenc, el català no va mostrar un suport tan aclaparador", agrega.