En roda de premsa, Bonet ha assegurat que les mesures preses pel Govern mostren “improvisació i poca reflexió” i que, a més, són pròpies “d’un partit en campanya”.

La tinenta d’alcaldia ha lamentat que el consistori té poca informació sobre el projecte i ha qüestionat la seva “viabilitat” a llarg termini.

La entrada Bonet s’enfada amb el Govern per no consultar la decisió de la dessaladora flotant del port se publicó primero en El Triangle.

La dessalinitzadora flotant produirà 14 hm³ anuals, l’equivalent al 6% del consum d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, i la instal·lació aportarà 40.000 m³ d’aigua diaris a la xarxa de distribució. Aquest volum supera els 25.000 m³ diaris de mitjana que s’aconseguiria amb transports en vaixell.

Amb aquesta operació, que es realitza amb embarcacions equipades amb els elements i la tecnologia necessàries per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa, es descarta oficialment portar vaixells carregats d’aigua des d’altres territoris, recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

El port de Barcelona ja disposa de les instal·lacions preparades per rebre aquesta dessalinitzadora i també s’ha acordat el punt on s’ubicarà i la connexió de la canonada de transport de l’aigua. La producció s’enviarà a un dipòsit intermedi que actualment s’està condicionant i que estarà operatiu al juny. Des d’aquest dipòsit, l’aigua s’incorporarà a la xarxa de distribució, afegeix la mateixa informació.

12 dessalinitzadores a la Costa Brava
En paral·lel, l’executiu català i el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (CACBG) han decidit comprar 12 dessalinitzadores mòbils per abastir una dotzena de municipis a partir del mes de juny. Segons el govern de la Generalitat, s’instal·laran quatre dessaladores a Roses, quatre més a les instal·lacions de l’ETAP Empuriabrava i també quatre a la platja d’Empuriabrava.

El destí de l’aigua produïda a les dessalinitzadores de Roses serà el mateix municipi, a través d’una connexió amb la xarxa de distribució, mentre que la resta de dessalinitzadores donaran servei als municipis que s’abasteixen de l’ETAP Empuriabrava: Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d’Empúries -que inclou Empuriabrava-, Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Aquestes dessalinitzadores mòbils, segons difon també l’ACN, tindran un cost aproximat de 10 milions d’euros i es preveu que cadascunaprodueixi 1.000 m³ al dia, un volum que cobrirà aproximadament el 35% de la demanda d’aigua de la zona d’abastament de la Costa Brava Nord del CACBG, l’ens encarregat de la gestió del servei d’aigua a bona part de la Costa Brava.

La entrada La Generalitat instal·larà una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona per a casos d’emergència II se publicó primero en El Triangle.

“No hi haurà més restriccions de cara a l’estiu, però tampoc menys de les que ja teníem”, ha manifestat Plaja en una compareixença compartida amb el secretari general d’Acció Climàtica, Josep Vidal, durant la qual ha afegit que estan en espera d’eventuals nous episodis de pluja els mesos de maig i juny més abundants que els del març, difon Europa Press.

La portaveu del govern ha recordat que, tot i que aquest mes de març ha sigut el més plujós dels darrers dos anys, “no seria bo que s’instal·lés la percepció generalitzada que el país ha deixat d’estar en una situació d’extrema gravetat respecte a la sequera perquè no és així”. En aquest sentit, Plaja ha fet una crida a la responsabilitat ja que “tots hem de ser conscients que seguim en una fase complicada”.

La entrada La Generalitat descarta afegir restriccions per sequera els pròxims mesos se publicó primero en El Triangle.

“En el tema de modernització de regadius, al pressupost del 2024 hi havia més diners i no podrem fer totes les actuacions previstes: farem les que teníem compromeses fins ara, però no en podrem engegar de noves”, ha dit el conseller aquest dijous.

Sobre la regeneració o perforació de pous nous ha afegit que “no deixarem de fer-les, però serà més difícil fer-les amb la mateixa diligència”. En canvi, ha assegurat que la construcció de dessaladores, que executa el govern espanyol amb fons comunitaris Next Generation, no quedarà afectada, difon l’ACN.

Entre les mesures que no es podran aplicar per la manca de nous pressupostos, el conseller ha citat la flexibilització del règim sancionador per als ajuntaments que superin el límit de consum amb restriccions vigents, la modificació del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua perquè els consumidors paguin en funció del que consumeixen i els ajuts al sector primari afectat per la sequera.

La entrada Mascort admet que projectes contra la sequera no es podran executar amb pressupostos prorrogats se publicó primero en El Triangle.

Els avets del Pirineu també estan experimentant episodis de mortalitat. En el cas de l’alzina, que és un arbre molt resistent, s’estan detectant defoliacions importants, tot i que seria l’espècie més resilient i tolerant a aquestes condicions d’aridesa i a aquesta tendència climàtica.

L’espècie que es mostra més vulnerables al context actual és el pi pinyoner, que no només es veu afectat per la sequera, sinó també per les plagues, accentuades per les altes temperatures. Segons Paco Lloret, hi ha exemplars molt afectats al Maresme i també a la zona de Collserola. És una espècie molt extensa en el nostre territori perquè s’han plantat molt a la Mediterrània, i fins i tot s’ha usat molt a Doñana.

En el cas del Parc Natural de Collserola, Joan Vilamú, cap del Servei de Medi Natural i Territori del parc, explica a EL TRIANGLE que fa anys que s’està veient la seva fragilitat. “En els darrers anys ja no hi ha hagut brots nous de pi pinyoner; alguns no han brotat en tot l’any; altres ja han començat a assecar fulles, branquillons i branques, per aquest ordre. Des de la part més extrema de l’arbre, com és la fulla, fins al tronc. En funció de la intensitat de la sequera, també estem veient que s’està assecant més o menys la part aèria de l’arbre. Si ara vinguessin pluges, alguns podrien rebrotar, però els pins no són rebrotadors, i un cop marquen que estan secs ja es poden donar per morts”. Per Joan Vilamú, “una bona part d’exemplars de pi pinyoner ens està desapareixent del parc”.

Davant d’aquest escenari, el cap del Servei de Medi Natural i Territori del Parc de Collserola deixa clar que vivim “una adaptació de la biodiversitat del parc, que provocarà un canvi d’espècies”. Segons afirma, “algunes desapareixeran o disminuiran la seva població, mentre que altres aniran agafant aquests espais. El que eren boscos d’arbres es poden acabar convertint en hàbitats arboris amb matollars i prats secs. Tendirem a formacions vegetals més baixes, i això és un canvi del paisatge”.

La situació constant de canvi al bosc és habitual, però hi ha períodes de més acceleració. Com relaten des del parc, “fa 35 o 40 anys, bona part de la superfície era una pineda de pi blanc, un continu amb un sotabosc desenvolupat amb alzinars, roures, arbustos i algunes altres espècies d’arbres acompanyants. Amb les ventades i nevades del 2010 ja van caure molts pins d’aquests, i el cicle natural de passar de pinedes a alzinars va passar de cop. La pineda, quan es perden els arbres adults, és molt difícil de tornar a recuperar, perquè els pins es reprodueixen per llavor, però les alzines i els roures ho fan tant per llavor com per rebrot. Per tant, quan cauen els pins grans, els costa més de sortir. Amb els incendis del 1994 o les ventades del 2010 ja es va produir una transformació del paisatge a petita i mitjana escala”. Ara es torna a viure un període de canvi important.

Fruit del moment de canvi, apareixen certs riscos que cal tenir en compte. Un d’ells és el risc d’incendi.

Joan Vilamú detalla que ara al parc “hi ha una colla d’arbres moribunds, secs o que acaben de morir”. En aquest moment, a causa de la situació d’aquests arbres, “hi ha un risc més elevat de velocitat de propagació de l’incendi”. Un altre risc a valorar són les plagues, afavorides per hàbitats més degradats, i també l’entrada d’espècies vegetals invasores, segons comenta l’expert.

La vulnerabilitat més gran de totes les espècies, a causa de la sequera crònica, també afecta la floració. Tot i que s’ha avançat a causa de les altes temperatures, “amb la sequera, hi ha menys floració en general”. De fet, els apicultors ja han alertat que la producció de mel ha baixat, fins ben bé una quarta part, perquè “no hi havia flors, no hi havia pol·len i les abelles no en tenien. No hi ha tanta producció de nèctar i això afecta la producció de mel”.

Quan la pluja registrada al parc s’ha reduït més de la meitat, passant d’una mitjana de 600 litres anuals a 300 des del 2021, no només creix la precarietat de la massa boscosa, sinó que les fonts d’aigua, famoses al parc gràcies a la gran presència de roca llicorella que permetia retenir molt l’aigua, gairebé s’han perdut. Segons Vilamú, Collserola es coneixia molt per les fonts, sempre s’ha parlat d’unes 250 fonts o fins i tot més, i “ara ens hem trobat que en els darrers dos anys, s’han assecat bona part de les fonts que encara rajaven”.

Pel catedràtic i expert en boscos Paco Lloret “cal acompanyar els boscos en la seva transformació, perquè som responsables del que s’ha fet. Revertir o aturar el canvi climàtic és el primer pas”. Cal mantenir la multifuncionalitat del bosc a llarg termini, perquè protegeixen els sòls; allotgen la biodiversitat; ens proveeixen de productes i ajuden a regular el clima, entre altres coses.

*Pots llegir l’article sencer al número 1566 de l’edició en paper d’El Triangle.

La entrada La sequera provoca un canvi d’espècies als boscos, i n’hi ha que fins i tot poden desaparèixer se publicó primero en El Triangle.

La cambra també ha aprovat reclamar al govern espanyol que paralitzi la negociació d’acords de lliure comerç amb tercers països, apliqui un major control de les importacions i estableixi les clàusules mirall en el comerç amb països fora de la UE. En aquesta línia, la cambra insta els eurodiputats catalans a treballar per acabar amb la “competència deslleial”.

L’oposició ha reclamat al Govern un “canvi de rumb urgent” i que busqui el consens en les mesures per fer front a la sequera, tant amb els grups com amb els sectors afectats. Així ha quedat palès aquest dijous a la tarda al ple monogràfic sobre la sequera al Parlament.

D’altra banda, el Parlament també ha instat el Govern a modificar el Pla Especial de Sequera (PES) per tal que les instal·lacions esportives -amb i sense piscina- redueixin el consum total d’aigua en un mínim del 25% durant les tres fases de l’emergència per sequera. Es tracta d’una proposta de resolució transaccionada entre els grups de PSC i Junts -on ERC s’ha abstingut-.

El ple ha rebutjat instar el Govern a definir el turisme com a sector específic, i a establir-ne restriccions concretes, d’acord amb una proposta de resolució d’En Comú Podem que no s’ha aprovat.

La entrada El Parlament insta al Govern que revisi restriccions per la sequera i prioritzi la pagesia se publicó primero en El Triangle.

En el marc del ple monogràfic sobre la sequera i el canvi climàtic, el president ha defensat que “avui més que mai” s’han d’aprovar els comptes de la Generalitat. “1.045 milions per infraestructures. 1.045 milions per produir més aigua. 1.045 milions per millorar la xarxa d’abastiment d’aigua. 1.045 milions per millorar el sistema de reg”, ha afegit.

Aragonès ha lamentat que ara s’estiguin pagant “anys de sequera d’inversions” i “manca de previsió”. I ha instat els partits a “deixar de banda els interessos de part” posant l’accent en la “necessitat de construir consensos”.

La entrada Aragonès anuncia 1.045 MEUR contra la sequera en els pressupostos del 2024 se publicó primero en El Triangle.

En el cas del PSC i Junts s’han ofert per “ajudar” però han exigit “un canvi de rumb” i que “es posi les piles”.

El ple ha començat aquest dimarts i acabarà el dijous amb les votacions de les propostes de resolució.

Durant la seva intervenció el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avançat que els pressupostos del 2024 preveuen 1.045 milions per combatre la sequera.

La entrada L’oposició retreu a Aragonès falta d’inversió per la sequera se publicó primero en El Triangle.

Durant la roda de premsa d’aquest dimarts, posterior a la reunió ordinària del Consell Executiu, Plaja ha afegit que el posicionament del Govern és el mateix que el de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i que encara no han rebut la proposta tècnica de la dessalinitzadora, per bé que l’ACA va evitar valorar el projecte de Lloret, impulsat pels hotelers.

Plaja ha apuntat que s’estudiarà aquest i qualsevol projecte des de la comissió interdepartamental, l’ACA i l’Ajuntament, i que es prendran les mesures pertinents.

La portaveu del govern català, a més, ha explicat que encara no s’ha decidit des de quin segon port es podrien enviar vaixells per portar aigua, si fos necessari.

La entrada La Generalitat celebra iniciatives com la de la dessalinitzadora de Lloret per afrontar la sequera se publicó primero en El Triangle.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha admès en una entrevista a TV3 que treballen en un cens de refugis climàtics que podria incloure les piscines públiques si no hi ha altres espais on protegir-se de la calor en aquella zona. “Podríem estudiar que aquella piscina es convertís en refugi climàtic i es pogués omplir, però per situació normal no”, ha aclarit.

Ara, en la fase 1 de l’emergència, les úniques que es podran omplir són les cobertes i públiques vinculades a equipaments esportius de la Generalitat. La resta no es podran omplir aquest estiu, llevat que se n’aprovi l’ús com a refugi climàtic.

La entrada Mascort obre la porta a omplir algunes piscines municipals tot i l’emergència per sequera se publicó primero en El Triangle.

Illa s’ha referit a la situació de sequera el dia abans que el Parlament celebri un ple monogràfic sobre la falta d’aigua i ha garantit que assistiran a la sessió “amb voluntat d’ajudar” i no “de posar el dit a l’ull, entrebancar o posar-se medalles”, recull l’ACN.

La visita a l’ETAP del Besòs s’ha produït el mateix dia que el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en una entrevista a TV3, ha obert la porta a incloure algunes piscines municipals dins d’un cens de refugis climàtics, de manera que algunes podrien arribar a omplir-se malgrat la fase d’emergència.

Illa ha evitat referir-se a la mesura concreta i s’ha limitat a dir que les administracions s’han de guiar “pels principis de proporcionalitat, per no sobreactuar i per no fer curt”. El socialista ha afirmat que el Govern hauria “d’escoltar tots els sectors”, també els grups parlamentaris. De fet, s’ha mostrat sorprès que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no hagi convocat els presidents de tots els grups parlamentaris per saber les seves propostes i ha dit que ho veu “estrany”.

En qualsevol cas, ha afirmat que al ple monogràfic presentaran la seva línia a seguir i ha assenyalat que la qüestió “no és tant donar idees noves, com complir el que s’ha acordat”, en referència a les inversions previstes a la llei de mesures per la sequera aprovada l’any passat. En aquesta línia, ha subratllat que si el resultat del monogràfic és que l’ACA “es posa les piles” en aquestes inversions, “ja s’haurà guanyat molt”.

La entrada Illa apressa l’ACA perquè executi inversions se publicó primero en El Triangle.

“Diu quines han de ser les restriccions. Nosaltres el que hem fet és llegir la lletra petita per intentar flexibilitzar algunes actuacions que no ens semblen del tot correctes”, ha indicat en declaracions a TV3 recollides per Europa Press.

El titular d’Acció Climàtica ha assegurat que molts pagesos consumeixen ara menys aigua que en anys anteriors, amb la introducció de mesures i inversions, i ha afegit que si traslladen l’impacte dels seus plans d’estalvi a la Generalitat, “podran no fer aquestes reduccions del 50%” exigides al sector ramader, segons la mateixa informació.

Mascort també ha dit que treballen en un cens de refugis climàtics de cara a l’estiu i podria incloure piscines municipals. Actualment, el pla de sequera prohibeix el reompliment de piscines als municipis que estan en emergència.

D’altra banda, el conseller ha insistit que els vaixells no són la solució per a la sequera i que el futur depèn de produir prou aigua per no dependre de transvasaments, i d’aplicar una solució “estructural”, recull l’ACN.

La entrada Mascort diu que el govern català està “lligat de mans i peus” contra la sequera pel pla del 2020 se publicó primero en El Triangle.

Són dues de les mesures més destacades que han acordat els representants dels pagesos amb el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, després de més de sis hores de reunió a Manresa.

Sobre la reducció de la burocràcia, el Govern ha garantit que recuperarà les oficines comarcals per ajudar els agricultors i ramaders amb els tràmits i simplificarà les dades que demana.

La entrada El Govern pacta amb pagesos un pla especial de sequera i indemnitzarà els que han tingut pèrdues per restriccions se publicó primero en El Triangle.

Crida l’atenció la crítica, més quan poc abans, en la mateixa xarxa social, mostrava un esperit institucional i constructiu, menys mordaç, sobre el delicat tema de la sequera: “La gravíssima situació que viu Catalunya per la sequera ens obliga a tots a un exercici de solidaritat i responsabilitat. Faig una crida a partits polítics, entitats socials i a tota la ciutadania a l’entesa i a la col·laboració. MHP Pere Aragonès, compteu amb mi pel que calgui”. No diu res sobre si l’alcalde Collboni també pot comptar amb ell…

En les respostes a l’escrit, els usuaris es divideixen entre la claca que li riu l’ocurrència i aprofiten per criticar Collboni, i els qui no obliden la seva gestió al capdavant del govern català. Entre ells, hi ha qui escriu: “Després de tenir-te a tu com a president, qualsevol ho millora”.

La entrada Qui acusa Collboni de preocupar-se més dels turistes que dels barcelonins? se publicó primero en El Triangle.

Així ho han explicat Arnau Vilumara i Joan Rius, ramaders de la Catalunya Central, a la sortida de la trobada amb les forces polítiques: “No pot ser que tallin el 50% de l’aigua a la ramaderia”, s’ha queixat Rius.

L’acord amb PSC, ERC, JxCat, CUP, Comuns i Ciutada s s’ha segellat en una proposta de resolució que es portarà a la mesa.

Vilumara ha recalcat que han de ser mesures d’aplicació “immediata” i ha avisat que seguiran mobilitzats fins que “hi hagin acords firmats per la Generalitat”.

La entrada El Parlament instarà el Govern a revisar restriccions d’aigua a la pagesia i reduir burocràcia se publicó primero en El Triangle.

El cost de producció de l’aigua dessalada l’assumirà l’Estat, mentre que el transport en vaixell i la descàrrega anirà a càrrec del Govern, segons han anunciat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort.

La mesura es podria activar a partir del mes de juny i permetria transportar, com a mínim, un vaixell al dia, carregat amb fins a 20.000 metres cúbics d’aigua.

D’altra banda, han anunciat que la construcció de la dessalinitzadora del Foix i l’ampliació de la de Tordera es pagaran amb fons europeus i estaran a punt entre 2028 i 2029.

La entrada Acord entre el Govern i l’Estat per portar aigua amb vaixells fins a Barcelona des de Sagunt se publicó primero en El Triangle.

“Des del 2022 hem patit sequera a Espanya, i des d’aleshores hem habilitat ajudes extraordinàries”, ha dit en una roda de premsa a Brussel·les poc després que la Generalitat hagi decretat l’emergència per falta d’aigua als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat.

Sánchez ha afegit que es mantindrà la devolució de l’impost d’hidrocarburs per al camp i ha destacat la inversió “històrica” de 2.100 milions per modernitzar el regadiu i aprofitar l’aigua “gota a gota”. “Estem acompanyant les causes i demandes del sector”, ha resumit.

La entrada Sánchez ressalta que l’Estat ha destinat 4.000 MEUR en ajudes per sequera els darrers 2 anys se publicó primero en El Triangle.

És per això que, en declaracions a l’ACN, el diputat Salvador Vergés ha lamentat que el president Pere Aragonès no convoqui una segona cimera de l’aigua amb els partits.

“No entenem per què el Govern, quan és palès que no se n’està sortint, no vol comptar amb la col·laboració de la resta d’actors polítics d’aquest país”, ha dit.

La entrada Junts critica que el Govern “passi el mort a la ciutadania i les empreses” amb les restriccions per la sequera se publicó primero en El Triangle.

Segons ha indicat el consistori, es regaran 150 àmbits amb arbrat a tota la ciutat. Tots els serveis de neteja que requereixen aigua es mantindran només amb ús d’aigua freàtica i continuen sense aigua les fonts ornamentals de la ciutat.

El consistori també indica que els serveis municipals han reduït un 60% l’ús d’aigua potable respecte de la situació de normalitat.

El protocol municipal s’activarà un cop es publiqui el decret de la Generalitat per emergència de sequera al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La entrada El govern de Barcelona limita el reg a la “supervivència” i només amb aigua no potable se publicó primero en El Triangle.

Les organitzacions, impulsores de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja”, han reclamat canviar el paradigma actual “basat a subministrar aquest recurs a tots els sectors com si fos infinit” i han apostat per començar a actuar en els àmbits que més en gasten com el turisme, la ramaderia o la indústria.

Els denunciants, entre els quals hi ha entitats com Aigua és Vida i Greenpeace, han recordat que el mes de juny de 2023 van entregar al president de la Generalitat, al conseller d’Acció Climàtica i al director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua.

Aquests col·lectius han criticat la “mala gestió” per part de la Generalitat en l’aplicació del Pla Especial per Sequera (PES) i han indicat que les dades de consum de les activitats econòmiques amb concessió d’aigua atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no són públiques.

“No hi ha forma de saber si el PES s’està complint i si les restriccions són suficients”, han lamentat. També han assenyalat l’actitud “interessada i partidista”, que ha comportat la modificació del PES en diverses ocasions, per relaxar les mesures. En concret, han acusat el PSC i Junts, als quals assenyalen per la presentació d’esmenes a la llei de sequera que van permetre l’ompliment de piscines d’hotels i l’endarreriment de les sancions passat l’estiu.

També han recordat que els ajuntaments són els que tenen les competències sobre l’abastament d’aigua potable i el clavegueram en l’àmbit municipal, i que amb poques excepcions, “han defugit de les seves funcions en matèria d’aigua”.

La entrada Col·lectius ecologistes critiquen la “mala gestió” de la Generalitat sobre la sequera se publicó primero en El Triangle.

A principis de setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que els municipis que formen la unitat, entre ells Barcelona i la seva àrea metropolitana i Girona, entrarien en emergència “probablement” la propera setmana.

Tanmateix, l’executiu ha decidit posposar la decisió perquè les reserves d’aigua dels embassaments del Ter-Llobregat encara es troben al 16,5%, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Tal com ja ha reiterat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en diverses ocasions, l’emergència es decretarà quan les reserves caiguin al 16%.

La entrada El Govern descarta decretar l’emergència al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve se publicó primero en El Triangle.

A la rèplica, Pere Aragonès ha respost que si la “mà estesa” de Junts fos “sincera”, Batet no hauria fet la proposta durant la sessió de control, sense parlar-ne abans: “Cal preservar la lluita contra la sequera de la contaminació del debat partidista”, ha subratllat.

A més, el president ha reiterat que qui parla d’eleccions és Junts, i no pas ell: “Jo parlaré de la Catalunya sencera fins al meu darrer dia com a president”.

La entrada Batet demana una nova cimera per la sequera i Aragonès veu “partidisme” en la proposta se publicó primero en El Triangle.