Artur Mas va trigar més de vint anys a transitar de l’espanyolisme autèntic (quan parlava castellà a casa i es deia “Arturo”) a la seva conversió a l’independentisme. El pulcre executiu de la Generalitat pujolista es va convertir en el Moisès que ensenyava el camí de la travessia cap a la independència al poble català el 2012. Carles Puigdemont, potser perquè estem en l’era de la informàtica i les telecomunicacions, és molt més ràpid: va passar del “Pedro Sánchez no serà president amb els vots de Junts”, a mitjan mes de juliol passat, a “aquestes són les meves condicions” de primers de setembre: poc més d’un mes i mig en què es va forjar un canvi radical en els seus plantejaments.

El discurs de Carles Puigdemont el 5 de setembre passat, a Brussel·les, va ser més realista del que esperaven els seus rivals independentistes o els seus adversaris del PSOE. “La seva intenció era donar a entendre que era el discurs del president legítim per desgastar Pere Aragonès. És una pugna tradicional que tenen JxCat i ERC en cada acte que celebren. La intenció és sempre poder ser superior a l’altre per convertir-se en la força de referència del sobiranisme”, admet un membre de Junts.

Sigui com sigui, Carles Puigdemont era fa poques setmanes gairebé un cadàver polític i ara és l’home del moment. Les matemàtiques parlamentàries, fent necessaris els seus vots per a una investidura, li han donat un baló d’oxigen que mai s’havia imaginat. Per això, després d’exposar les seves peticions a Brussel·les, no està disposat a fer cap rebaixa. Un exdirigent de l’ala més radical de JxCat explica: “Al punt de mira hi ha els 200.000 o 300.000 vots que somia a reconquerir i que en les últimes eleccions se’n van anar a l’abstenció. Una part d’aquests és possible que tornin, però no tots, perquè ja ha decebut a molta gent i no es fien d’ell. L’última jugada, l’eliminació de l’Assemblea de Representants del Consell de la República, li ha comportat moltes crítiques i la retirada de la confiança d’importants sectors. Però també és possible que una part del vot moderat i que formava part de l’ala més tova de Convergència que el va votar al juliol ara no el voti. Per tant, podria recuperar vots i obtenir un diputat més i superar així ERC, cosa que seria presentada com un gran èxit”.

L’interès del PSOE

Però hi ha un problema: el PSOE faria valer la repetició electoral per vendre a Espanya que no ha cedit al “xantatge” de Puigdemont, i això dispararia la seva intenció de vot. A més, podria materialitzar-se un vot útil que beneficiés els dos grans partits espanyols. En aquest cas, tant Vox com Sumar estarien condemnats a perdre escons, mentre que PP i PSOE pujarien. Els socialistes, segons els càlculs que mou la cúpula del partit, podrien obtenir fins a una vintena de diputats més. En aquest cas, els números de la investidura li podrien sortir sumant els partits que li van donar suport l’última legislatura, sense necessitat de pidolar els vots de Puigdemont.

Paradoxalment, Junts passaria a ser irrellevant encara que obtingués algun escó més i quedés per sobre d’ERC. El problema és que Puigdemont ja no tindria cap influència en la política espanyola. L’oferta de negociació, doncs, és un regal enverinat. No obstant això, a Carles Puigdemont li convé aquesta pèrdua de pes en la política espanyola per presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques i europees amb l’aura que va ser el líder independentista que no va retrocedir i que va obligar a repetir les eleccions espanyoles, en no cedir a les pressions de Madrid.

“A Puigdemont no li interessa tant tenir pes al Congrés. El pes que ambiciona és al Parlament de Catalunya. Si la Generalitat està en mans seves, Madrid té un problema. Els seus moviments s’han d’entendre pensant en clau estrictament catalana”, insisteixen des de Junts. El partit, i Puigdemont en particular, van voler elevar molt el preu del seu suport a qualsevol president espanyol. Potser massa. En el discurs del 5 de setembre a Brussel·les, l’expresident va reduir el nivell de reivindicacions, però també significa que les rebaixes que pugui fer en un futur són molt més limitades.

Una persona del seu entorn destaca que la seva intervenció “va ser un discurs de president, i això és el que va espantar Pere Aragonès. Es va adonar que li havia guanyat la partida i que amb l’exposició que havia fet havia despertat l’interès de Madrid”.

Però des de l’ala moderada temen que si no negocia amb Madrid es pot trobar que Junts s’alimenti només de bosses de vots molt radicalitzats, i que aquesta tendència segueixi en les eleccions dels pròxims anys. “Aquest nínxol de vots és molt limitat i té un sostre. No ens podem arriscar a arraconar-nos en el vot extremista. Si per alguna cosa s’ha caracteritzat el catalanisme és per la seva capacitat de negociació, i ara podem guanyar parcel·les de poder. És una ocasió d’or que no podem malgastar. Amb una negociació, encara que no s’aconsegueixi tot el que es desitja, Junts tornarà a ser percebut com el gran partit sobiranista moderat que necessita Catalunya. A termini mitjà, guanyaríem i recuperaríem la preponderància a Catalunya. Podem obtenir avantatges en el finançament, més competències i aconseguir cotes històriques d’autogovern. Si deixem passar aquesta oportunitat, potser no en tornem a tenir una d’igual”, diu aquesta font.

Però la conjuntura és molt cruel, i ha situat Junts i el PSOE en dues posicions en les quals a cap els interessa arribar a un acord, ja que tots dos traurien rendiment electoral d’una repetició dels comicis. En el cas del PSOE hi ha una raó afegida: amb la repetició d’eleccions, trenca l’estratègia del PP, ara teledirigit per José María Aznar. Deixaria els populars sense arguments per sostenir les protestes de carrer que volen capitalitzar, ja que Pedro Sánchez no hauria sucumbit a les exigències de Carles Puigdemont. Seria una altra osca a la culata del socialista, que no descarta atreure alguns vots moderats del PP: són els vots d’electors que estan en contra de la negociació i de l’amnistia, però que no acaben de digerir els pactes del seu partit amb la ultradretana Vox. Pedro Sánchez pot matar dos ocells d’un tret, mentre que Alberto Núñez Feijóo quedaria en fora de joc.

Un aliat de luxe

A Junts fan càbales amb el que es pot obtenir en una negociació. No és clar si Pedro Sánchez es pot arriscar a grans tensions en el PSOE promovent una llei d’amnistia o si ho pot canviar per un “alleujament de penes”, retocant normes o donant consignes als poders que depenen del Govern espanyol per beneficiar als afectats per processos judicials. Aquesta opció, segons afirmen fonts pròximes a Puigdemont, no seria acceptada per Junts, perquè seria rebaixar massa les expectatives.

L’equip de l’expresident valora que Madrid no acceptarà mai un relator ni eixugarà íntegrament el que anomena “espoli fiscal”, per la qual cosa l’amnistia quedaria com l’únic compromís tangible que poden arrencar a Madrid. I la possibilitat d’un pacte amb aquests paràmetres, que fa uns dies es veia factible, ara ja no s’hi veu tant, perquè les anàlisis que es fan des de Waterloo apunten que mantenint les exigències es pot recuperar vot a les urnes.

“Aprovar una llei d’amnistia no és fàcil ni ràpid, i el temps corre. Aquesta és la principal condició. Hi haurà també alguna altra reivindicació que pot caure, relacionada amb l’àmbit econòmic, per tenir arguments per donar a la seva gent. Però tant el relator com el referèndum d’autodeterminació són, ara com ara, propostes inassumibles per cap dels grans partits espanyols”, explica a EL TRIANGLE un destacat dirigent del PSOE.

A Madrid, però, té un aliat de luxe: Sumar, de la mà de Jaume Asens. La visita de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, a Brussel·les ha estat un revulsiu. Des de Junts reconeixen que el seu interès no és gratuït. “A Yolanda Díaz li va la carrera política en la investidura. Si anem a una repetició d’eleccions, possiblement perdrà tota oportunitat de tornar a ser vicepresidenta. És la més interessada, ho sabem. Però no deixa de ser una aliada perquè Pedro Sánchez cedeixi més del que li agradaria”. Una altra de les raons de l’immobilisme de Puigdemont és que tant ell com els seus assessors estan convençuts que bloquejant la investidura i obligant a anar a nous comicis recolliran un gran èxit internacional. En el seu cercle més pròxim es dona a entendre que el món està pendent de les negociacions a Espanya i que la repetició significa una batalla guanyada. I ja se sap que la qüestió de la internacionalització del conflicte és considerada de vital importància per tots els actors de l’independentisme.

Aquests escenaris són examinats amb lupa des de Madrid. Pedro Sánchez està jugant tàcticament amb les iniciatives, els anuncis i els tempos. De moment, ha desballestat l’ala dura del PP. José María Aznar es va precipitar a l’hora de demanar la mobilització als carrers, perquè no és clar que Pedro Sánchez pugui arribar a una entesa amb Carles Puigdemont. “Les postures estan avui com fa un mes –asseguren des de Junts–. No s’han mogut gens, i des de Waterloo no hi ha intenció de fer cap moviment perquè es moguin”. Amb Puigdemont enrocat, el líder ideològic de JxCat només ha d’esperar que els seus adversaris moguin fitxa. Ell en té prou de callar i admetre o rebutjar les contraofertes que li arribin des de Madrid.

La entrada A Pedro Sánchez i a Puigdemont ja els va bé la repetició de les eleccions se publicó primero en El Triangle.

En una entrevista a l’Agència EFE, Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, ha defensat que els 14 diputats independentistes al Congrés dels Diputats (set d’Esquerra i set de Junts) tenen l’oportunitat d’anar a l’una i “posar els 14 vots que són necessaris per a la governabilitat de l’Estat espanyol al servei de la defensa de Catalunya”.

Vilalta emplaça Junts a “aparcar els retrets” entre les formacions independentistes: “Amb retrets interns, amb crítiques destructives contra els companys de viatge amb els quals compartim objectiu, no ho aconseguirem”.

En aquesta línia, ha afirmat que ambdues formacions tenen un “adversari comú”, que és “l’Estat que reprimeix”. “Si intentem construir confiança i intentem posar-nos d’acord, serem molt més forts i podrem aconseguir amb més fortalesa els objectius que compartim”, ha afegit.

Des d’Esquerra Republicana assenyalen que l’amnistia i l’autodeterminació s’han de plantejar en el marc de la negociació d’una eventual investidura de Sánchez, dos punts que Junts també reclama. Vilalta creu que això només podrà tirar endavant si els dos partits “sumen esforços” i intenten trobar el “denominador comú” en les properes setmanes amb trobades que se celebrin “amb la màxima discreció”.

Per la seva banda, Laura Borràs, presidenta de Junts, ha manifestat que la formació “dóna valor a la paraula negociació” i que renuncia “a l’òptica de partit”.

La entrada ERC busca reconciliar-se amb Junts: demana “aparcar els retrets” per investir Sánchez se publicó primero en El Triangle.

El partit canari subordina un possible acord a tenir “plenes garanties que es compleixi amb l’agenda canària”. La recuperació dels convenis d’infraestructures hidràuliques o educatives, l’excepció de la pujada de les taxes aeroportuàries que preveu aplicar Aena a partir del març del 2024, la cogestió dels aeroports, l’actuació immediata dels costos del transport de mercaderies i la transferència total de les competències de costes són algunes de les demandes.

Alhora, també reclamen els 100 milions d’euros del Pla de Reconstrucció de La Palma, ampliar a deu anys la bonificació del 60% de l’IRPF per als habitants de l’illa o l’ampliació d’un mínim d’un any de la gratuïtat dels autobusos i tramvies. També reclama la participació de la comunitat en la política migratòria i de les reunions que mantenen amb el Marroc sobre aquest assumpte o per a la gestió de la delimitació d’aigües.

Coalició Canària també reclama la reforma del sistema de finançament autonòmic, amb un model “més just” que deixi al marge les partides que ingressen les illes per al Règim Econòmic i Fiscal.

La entrada Coalició Canària s’obre ara a negociar per investir Feijóo se publicó primero en El Triangle.

El PP recorda que va guanyar les eleccions amb el millor percentatge de vots per al partit des del 2011, augmentant en 48 escons l’últim resultat electoral. Alhora, asseguren que Sánchez té “50 escons menys per al mateix desafiament”.

“En pot sumar 30 si en lloc d’un govern en solitari garanteix una coalició amb els 18 partits que conformen Sumar, però per superar els que encara té Feijóo necessitaria el suport exprés de la resta de l’arc parlamentari”, afirmen les fonts.

La entrada Feijóo diu que farà el possible per assolir tots els suports se publicó primero en El Triangle.

Després del canvi en el nombre de diputats amb el recompte del vot exterior, tenir el sí de Coalición Canaria seria decisiu per demanar l’abstenció de Junts, i no pas la seva aprovació.

Tal com van dir després de conèixer els resultats, no arribarà a un acord de legislatura amb PSOE o PP a escala nacional si al govern hi participa “l’extrema dreta o l’extrema esquerra”, si bé ha considerat que amb “la ultradreta” mantenen una “distància molt més gran”.

La entrada Coalición Canaria no cedeix i manté el veto a Vox i a Sumar se publicó primero en El Triangle.

Feijóo, acostumat a guanyar la lliga gallega a l’estil Helenio Herrera, quasi sense baixar de l’autocar, ara s’enfronta a una crua realitat; l’home ha guanyat les eleccions, cert, però la victòria no li arriba per governar ni sumant la dreta més ultra. És el que passa quan t’has dedicat a conrear (només) una bona relació amb Vox i a llençar improperis contra la resta, que quan convoques una festa, quasi ningú hi vol anar. I, donat que les eleccions espanyoles no són presidencials, al final guanya qui suma més adhesions.

De moment, se sap que Feijóo no ho aconseguirà, almenys no sense abans unes eleccions pel mig. Ara falta saber si Sánchez tornarà a multiplicar els pans i els peixos o ens aboquem a unes noves eleccions. Sembla que l’home estaria a set diputats del miracle; això sí, els set magnífics són de Junts. Uns Junts que durant la campanya electoral van dir que mai no ho farien, però que la mateixa nit electoral introduïen un matís: “A canvi de res”. El que cal ara és veure en què es concreta el res. Veurem si Carles Puigdemont també té boca.

Mentrestant, a Catalunya ERC ha esperat l’endemà de les eleccions per anunciar la seva flamant entrada al govern de la Diputació de Barcelona. Uns republicans que tant havien criticat que Junts pactés amb el PSC l’anterior mandat, o, sense anar tan lluny, uns republicans que a Igualada fa dies que critiquen que l’alcalde Marc Castells -en òrbita de Junts- també ho hagi fet. I ara és Junts qui, afegint-se al despropòsit, critica a ERC per fer el que ells van fer. Per la boca mor el polític.

La entrada Per la boca mor el polític se publicó primero en El Triangle.

D’aquesta manera, el PP passa de 136 a 137 escons, mentre que el PSOE baixa de 122 a 121. Així, el bloc conservador passa a tenir 172 diputats, un més que el de caire progressista, fet que deixa Sánchez en mans de les forces independentistes, especialment Junts, encara més que ara.

El canvi de diputat continua deixant cap dels dos partits majoritaris lluny de la majoria absoluta necessària per investir un president en primera volta, però acosta el PP a aconseguir la fita en la segona, quan ja només fan falta més sís que nos.

Així, si PP aconseguís sumar els seus escons als de Vox, Coalició Canària i UPN obtindria 172 diputats a favor de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo, mentre que els vots favorables que sembla que podrien donar suport a Pedro Sánchez (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG) en sumarien 171.

D’aquesta manera, si Sánchez vol ser president necessitaria que almenys 2 diputats de Junts votessin sí a la seva investidura, una postura molt més difícil de justificar per als votants del partit de Carles Puigdemont que una hipotètica abstenció.

El PSOE ja ha reaccionat a la notícia afirmant que a manca de confirmació oficial, “el possible canvi” d’un escó a Madrid “no modifica la situació” per formar majories. “Junts haurà de decidir si uneix les seves forces a PP i Vox i obre la porta a un govern de la dreta amb la ultradreta o s’uneix a la resta de forces polítiques per evitar-ho exactament igual que ahir”.

La entrada El PSOE perd un escó en favor del PP pel vot estranger i necessitarà el sí de Junts se publicó primero en El Triangle.

A Girona el PP va quedar a només 363 vots d’obtenir un escó de Junts, que finalment manté el partit independentista. En el recompte dut a terme aquest divendres Junts ha aconseguit 336 vots de residents a l’estranger i el PP 275, que no han estat suficients per apoderar-se de l’escó en disputa.

Pel que fa a Tarragona, era el PSC qui podia arrabassar un escó a Junts, ja que es va decidir per una diferència de només 1.298 vots en l’escrutini provisional del 23-J. Finalment, Junts també manté l’escó a Tarragona després d’haver obtingut 200 vots i que el PSC n’hagi sumat 658.

La entrada El vot estranger no varia el repartiment de diputats del Congrés a Girona i Tarragona se publicó primero en El Triangle.

Cap dels dos partits independentistes compleixen els requisits i necessiten diputats d’altres grups. El reglament diu que es necessita el 15% dels vots a totes les demarcacions on s’han presentat, això no ho compleixen ni Esquerra ni Junts; així, la idea és deixar diputats per arribar als 15.

El PSOE, segons expliquen fonts del partit, s’hi predisposa i entén que és un pas lògic per poder negociar després la investidura de Pedro Sánchez. La negociació serà secreta, segons ha dit el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

La entrada El PSOE facilitarà que Junts i ERC tinguin grup al Congrés se publicó primero en El Triangle.

Segons la secretària general dels populars, negociar amb l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, “implica canviar la capital d’Espanya que deixaria d’estar a Madrid per estar a Waterloo”. “No es pacta amb qui vol trencar Espanya i és pròfug de la justícia”, ha dit.

Gamarra ha defensat que és el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui ha d’anar a la investidura perquè “ha guanyat les eleccions” i té “una responsabilitat, que assumeix”. La número dos del partit ha celebrat que Vox estigui disposat a no obstaculitzar la investidura de Feijóo.

“El PSOE no hauria d’obstaculitzar” i permetre un govern que aporti “estabilitat i moderació”, en referència al que lideraria Feijóo, ha dit Gamarra, que ha esperat que Sánchez segui a negociar amb el president dels populars quan acabi el recompte del vot CERA.

La entrada Gamarra, sobre negociar amb Junts: “La capital d’Espanya passaria a estar a Waterloo” se publicó primero en El Triangle.

La culminació del debat, que la cúpula de l’entitat planteja fer a través de grups de treball, espais de debat i congressos territorials i nacionals, tindria lloc en una Assemblea Nacional que hauria de servir per “renovar la proposta estratègica i organitzativa dels anticapitalistes, així com la seva direcció”.

El procés de debat intern de l’organització, que es va posar en marxa l’abril passat i estava previst arrencar just després de les eleccions municipals, es va veure estroncat per la convocatòria de les eleccions espanyoles.

Ara, l’organització preveu arrencar el procés a la tardor, un cop validat pel Consell Polític. El debat s’allargarà, previsiblement, fins al maig de 2024.

La entrada El Secretariat Nacional de la CUP emplaça la militància a obrir un procés de refundació se publicó primero en El Triangle.

La ministra portaveu ha insistit que tenint en compte els resultats dels comicis a Catalunya, “sembla clar que això ha agradat a la ciutadania catalana”.

Pel que fa a la negociació per investir Sánchez, Rodríguez ha defensat que cal “donar temps a la democràcia”, deixar que es vagin produint fites com la constitució de les Corts del 17 d’agost i que els grups parlamentaris puguin treballar.

Fonts de la Moncloa han explicat que el pròxim Consell de Ministres ordinari serà el 22 d’agost.

La entrada La Moncloa diu que en el diàleg de la investidura “només hi cap el marc constitucional” se publicó primero en El Triangle.

“La pilota està a la teulada del senyor Pedro Sánchez”, ha insistit Rius. Des de la formació també insisteixen en “allargar la mà” tant a ERC com a la CUP per a refer l’estratègia independentista, que ells volen “liderar”. Ara per ara, asseguren que no han tingut cap contacte formal ni amb el PSOE ni amb l’espai de Sumar.

La entrada Junts no es mou de l’amnistia i l’autodeterminació: “La pilota està a la teulada de Sánchez” se publicó primero en El Triangle.

El president dels populars ha admès que el partit “no ha assolit totes les expectatives” que tenia i que “Espanya ha decidit que no hi hagi majoria absoluta d’un únic partit”. Tanmateix, Feijóo ha advertit que ha de ser el PP, com a primera força, qui governi perquè l’alternativa és el “bloqueig”.

“La responsabilitat històrica del nostre partit és liderar les converses per formar govern des del respecte a la voluntat dels espanyols i sense apriorismes ideològics”, ha dit. Feijóo ha assegurat que “no renunciarà a aconseguir-ho”.

“Avui no podem celebrar la victòria absoluta que ens hauria agradat, però ens sentim extremadament honrats per la victòria electoral incontestable que sí que hem aconseguit”, ha afirmat, i ha argumentat que en aquest moment cal “altura de mires”.

Feijóo ha defensat que “els espanyols no poden quedar atrapats ni en blocs ni bloqueigs i permetre que el país es balcanitzi”. El líder del PP ha avisat que un govern liderat pel PSOE implica “bloqueig indesitjable” i “encara més exigències dels independentistes”.

“No serem ostatges de la voluntat de ningú, tampoc de Pedro Sánchez. Si no accepta el diàleg amb el PP, explorarem totes les vies per governar”, ha insistit Feijóo, que ha estat rebut per la cúpula dels populars amb aplaudiments.

La entrada Feijóo explica que ja ha iniciat contactes amb diversos partits per liderar un govern estable se publicó primero en El Triangle.

D’altra banda, ha instat Junts a aprofitar la “força” de l’independentisme després del 23-J per defensar Catalunya, en comptes de “bloquejar” l’escenari polític.

Vilalta ha assegurat que l’independentisme té “la clau” de la governabilitat d’Espanya. En aquest sentit, ha avisat que no es pot “córrer el risc” de donar una “altra oportunitat” a PP i Vox, després que s’hagi “frenat” el bloc “ultra”.

Així mateix, la portaveu ha rebutjat l’escenari d’una repetició electoral: “Que no es deixin temptar per aquest escenari”, ha reclamat. Vilalta ha reclamat “unitat estratègica” per utilitzar la “fortalesa” per defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya. “És el més útil”, ha insistit.

La entrada ERC allarga la mà a Sánchez per negociar ja la investidura se publicó primero en El Triangle.

L’expresident de la Generalitat ha destacat la “paradoxa” que suposa la pèrdua de pes de l’independentisme al Congrés dels Diputats i el fet que, en canvi, Pedro Sánchez els necessiti per reeditar un govern. Per això ha recomanat als dos partits que marquin una estratègia de mínims per saber fins a on poden arribar.

En tot cas, Mas ha confessat que no confia “massa” en què els dos partits es posin d’acord, tenint en compte els precedents. Mas també ha recomanat a Junts “paciència” si és que vol negociar amb el PSOE.

Mas ha admès que l’escenari que ha deixat la contesa electoral del 23 de juliol és complicat, i ha afegit que “el més probable a hores d’ara” és una repetició electoral. Però tot i això ha indicat que, al seu parer, Junts no té pressa, i no n’ha de tenir, per negociar amb el PSOE.

La entrada Mas desitja que Junts i ERC pactin un mínim d’estratègia, tenen “la paella pel mànec” se publicó primero en El Triangle.

Sánchez ha pujat a una tarima davant de Ferraz per donar les gràcies als votants, als que han fet possible la campanya, “als treballadors de Correus i a tot Espanya” perquè “hem demostrat al món que om una democràcia forta i neta”.

També ha donat les gràcies als “més de 7 milions de persones que han votat el PSOE” i ha celebrat les dades del resultat que li són positives. “Hem tret més vots, més escons i més percentatge que fa 4 anys”, ha dit, i “és un orgull, un honor i una enorme responsabilitat representar el PSOE”.

La entrada Sánchez provarà de governar: “Som més els que volem que Espanya avanci i així serà” se publicó primero en El Triangle.

Díaz ha celebrat haver pogut “canviar el guió” de les eleccions. “Hem guanyat. Avui tenim un país millor”, ha afirmat la candidata de Sumar. “A partir de demà, hem de seguir guanyant drets i ens comprometem a seguir fent-ho”. “Avui Espanya i Europa respiren millor”, ha reivindicat.

Díaz ha defensat també que, malgrat tenir “poc temps de vida”, Sumar “ha fet possible el que semblava impossible”. “No ens conformem. Som el present i el futur”.

La entrada Díaz insta a progressistes i demòcrates a dialogar a partir de demà per garantir el govern se publicó primero en El Triangle.

La cap de llista, acompanyada de tota la cúpula del partit a l’Hotel Barceló Sants de Barcelona, també ha fet una crida a la “unitat independentista” i ha allargat la mà a ERC a sumar-se a la seva estratègia. Tots dos partits independentistes han empatat a set escons, en el cas de JxCat un menys que els aconseguits fa quatre anys conjuntament amb el PDeCAT.

La entrada Nogueras crida a la “unitat” i indica que no farà president a Sánchez a “canvi de res” se publicó primero en El Triangle.

Des de l’Estació del Nord, on els republicans han seguit la nit electoral, Rufián ha pujat a l’escenari acompanyat de la cúpula del partit i de les candidatures, a més del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha avisat que repetir els comicis seria un “fracàs”. A més, Rufián ha celebrat haver guanyat Junts. Al seu torn, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reiterat l’estesa de mà a tots els demòcrates i independentistes per “defensar Catalunya conjuntament”.

La entrada ERC crida l’independentisme a “posar-se d’acord” i avisa que repetir eleccions és un fracàs se publicó primero en El Triangle.

El cap de files dels anticapitalistes a Barcelona, Albert Botran, ha admès que els resultats “són dolents” però ha avisat que “no acaba res ni ningú se’n va cap a casa” perquè la formació està acostumada a treballar “fora les institucions”.

El número 1 de la CUP per Barcelona ha dit que té “clar” que “cal fer autocrítica” per entendre perquè en el context de polarització de vots entre el bloc del PP i del PSOE l’alternativa independentista i anticapitalista “no s’ha pogut obrir camí”. En total, la CUP ha perdut més de 150.000 vots respecte als resultats de fa quatre anys. “Són uns deures que ens posem i que per descomptat farem”, ha dit Botran, que ha reiterat que no s’han assolit els objectius que es proposaven.

La entrada La CUP es queda fora i Botran admet uns “resultats dolents” se publicó primero en El Triangle.

El PSC guanya clarament les eleccions generals a Catalunya amb 19 diputats, 7 més dels 12 que tenia actualment, amb el 50% dels vots escrutats. A molta distància hi ha un triple empat a 7 escons entre Sumar-ECP, ERC i Junts. Hi ha un diputat en disputa entre PSC i comuns que ha canviat diverses vegades.

Els republicans, que van guanyar les eleccions del 2019, cauen 6 escons; mentre que la candidatura de Míriam Nogueras en perdria un respecte fa 4 anys; i Sumar-En Comú Podem mantindria els 7 actuals. El PP passa dels 2 als 5 diputats, però se situa a 14 de distància respecte als socialistes. I el partit d’extrema dreta de Vox guanya un diputat i n’obté 2. CUP, que ara en tenia 2, i el PDECat es queden sense representació al Congrés.

La entrada El PP avança el PSOE amb poc més del 50% del vot escrutat se publicó primero en El Triangle.